Editorial
Gestió social de l'habitatge
Els primers 21 pisos de promoció pública, fruit de l’acord entre el Govern i la Fundació Armor, tindran una clara orientació: van destinats a persones i famílies en risc d’exclusió social i seran objecte de seguiment per afavorir l’autonomia
El número 69 del carrer Ciutat de Valls d’Andorra la Vella acull el primer bloc d’habitatges de protecció pública gestionat pel Govern. Es tracta d’un total de 21 pisos, repartits en nou plantes, destinats al lloguer per a persones amb necessitats socials. Aquest immoble ha esdevingut una realitat gràcies al conveni signat el juliol del 2018 entre el Govern i la Fundació Privada Armor, que n’ha cedit a l’executiu l’ús i com a prestació rebrà 40.000 euros anuals. L’acord assolit amb l’entitat sense ànim de lucre de la família Aristot Mora s’emmarca en les mesures orientades a pal·liar la falta d’habitatge d’arrendament a preu assequible, una problemàtica que des del 2018 no ha parat d’agreujar-se. La imminència de la finalització de les obres de l’edifici ha dut el Govern a aprovar el reglament dels requisits d’accés i d’adjudicació d’habitatges de protecció pública. El ministre de Territori i Habitatge, el liberal Víctor Filloy, va ser l’encarregat de presentar públicament aquest text legal destinat a precisar els paràmetres per a l’atorgament dels pisos, lligats estrictament a una necessitat contrastada d’obtenir un lloc per viure a un preu assequible i uns ingressos que no superin el llindar econòmic de cohesió social ni el barem patrimonial fixat a la Llei de serveis socials i sociosanitaris. És imprescindible que l’adjudicació de pisos socials estigui marcada per una reglamentació clara i el màxim rigor i transparència per garantir que aquest recurs públic escàs es destina a famílies realment necessitades, que en cap cas pagaran més d’un 25% de la seva renda, i que s’han prioritzat col·lectius com ara persones sense llar, amb discapacitat psíquica, en risc d’exclusió o víctimes de violència domèstica, per citar només algunes de les casuístiques. En aquests casos l’habitatge no pot ser un recurs aïllat sinó que, seguint el model de Primer la llar (Housing First, en anglès), ha de ser el centre d’un programa socioeducatiu que inclogui el seguiment continuat dels beneficiaris per afavorir-ne la reinserció i l’autonomia.