Editorial
Concòrdia
Si l’espai de centredreta ha estat objecte de moviments continus el darrer any, la creació de Concòrdia, una plataforma coral amb el model de creixement al punt de mira, ha sacsejat l’esquerra fins ara ocupada pel PS i SDP
El mapa polític està en fase de recomposició. L’aparició de noves formacions i la redefinició de les fronteres ideològiques entre les existents determinarà el nou escenari i els resultats de les pròximes eleccions acabaran de situar cadascú al seu lloc. Han passat moltes coses en molt poc temps. La irrupció en escena de la consellera general Carine Montaner, després del trencament de terceravia, va suposar la importació de fenòmens populistes/llibertaris conservadors, en el seu cas explotant els dubtes sobre la pandèmia o la implantació del laboratori de Grifols. L’altra de les sorpreses ha estat el trencament de Liberals d’Andorra en una crisi que tot i tenir el seu origen en els personalismes ha acabat fent aflorar les contradiccions en una formació que es movia entre el conservadorisme i el social-liberalisme. Temps hi haurà per veure el reposicionament, els pactes i els moviments de L’A i els militants escindits. L’aparició de Concòrdia ha estat la gran notícia estival, un moviment polític ciutadà coral i que dimarts va vestir-se de llarg en un acte que va congregar un centenar i mig de persones. És fàcil buscar similituds entre aquesta plataforma, impulsada per Cerni Cairat, Cerni Escalé i Albert Gomà, i la creació a final dels anys noranta d’IDN, un partit que va introduir qüestions fins llavors tabú a la política andorrana i que, en molts dels plantejaments, va tenir continuïtat en els Verds. Concòrdia s’articula al voltant del neguit de la sostenibilitat, el model de creixement i els desequilibris socials i ambientals que està provocant, un plantejament que li farà disputar l’espai d’esquerra a l’extraparlamentari SDP i al PS, que tradicionalment ha tingut dificultats per créixer i que en el fallit debat d’orientació política va intentar centrar la seva estratègia en el medi ambient. I precisament el moviment, que en la presentació ja va comptar amb il·lustres no alineats com Rosa Gili, aspira a créixer gràcies a una transversalitat que permeti esgarrapar suports tant als socialdemòcrates com a la coalició governamental.