Taxa turística

L’1 de juliol passat Andorra es va equiparar a la majoria de destinacions turístiques del món. Ho va fer amb l’entrada en vigor de la taxa turística, un impost finalista que no va rebre el suport en un primer moment d’un sector que al final l’ha acceptat per la decisió del Govern de posar-la en marxa fos com fos. Cal recordar que aquesta taxa, que han de pagar els turistes, és d’entre un i tres euros, com a màxim, per persona i nit d’estada. El preu màxim, és a dir, els tres euros, només l’abonarà qui pernocti en algun dels vuit hotels catalogats amb cinc estrelles al país. El preu de dos euros es cobrarà als visitants que dormin en hotels de quatre estrelles o bé en un habitatge d’ús turístic, mentre que el preu d’1,5 euros per persona i per nit s’abonarà als hotels de dues i tres estrelles. La taxa no es cobra als menors de 16 anys, i el Govern preveu recaptar uns 10 milions d’euros l’any gràcies a aquest nou impost. També cal recordar que la taxa turística és finalista, és a dir, que ha de servir per finançar projectes que contribueixin a millorar la qualitat dels serveis turístics, desestacionalitzar l’afluència de visitants, diversificar l’oferta del país i maximitzar l’experiència positiva dels clients. El Diari ha sortit al carrer a preguntar als principals afectats per aquesta taxa, als turistes, què pensen de la seva aplicació per primer cop al Principat. La majoria dels visitants consultats desconeixien l’existència d’aquesta taxa i també la majoria, tot i que amb algunes veus en contra, no se sentien molestos pel fet d’haver de pagar-la. De fet, com dèiem a l’inici d’aquest editorial, la gran majoria de destinacions turístiques fa anys que cobren aquesta taxa i les persones que estan acostumades a viatjar són conscients que han de pagar una mica més per pernoctar-hi. El que s’ha de vigilar, com també deien alguns dels turistes consultats, és que el recaptat per aquesta taxa es destini a la finalitat que va provocar la seva creació. En el cas d’Andorra, intentar canviar un model turístic que a vegades sembla que ha quedat obsolet.