Editorial
Multes per retard judicial
Que una administració sigui multada hauria de ser un fet insòlit però en el cas de la justícia s’ha convertit en habitual. Les indemnitzacions als administrats no compensen ni el dany fet als administrats ni el desprestigi de la institució.
Llegíem en aquest mateix Diari ahir que l’Estat ha hagut de pagar indemnitzacions per valor de 21.000 euros per quatre casos de retard de la justícia. Lamentablement no és un fet insòlit. Nombroses sentències del Tribunal Constitucional en els darrers mesos ja constaten la vulneració del dret a un judici de durada raonable i l’obligació del Govern a rescabalar les víctimes en tot tipus de casos perquè lamentablement el retard es produís en totes les seccions. Alineat amb aquest posicionament, el Ple del Tribunal Superior de Justícia fixa també regularment indemnitzacions per compensar les víctimes del mal funcionament del poder judicial. Poden 3.000 euros compensar una societat que no ha aconseguit en vuit anys l’execució d’una sentència que obligava un tercer a pagar-li 287.345 euros? La resposta negativa sembla clara però com a mínim és un acte de mea culpa per part de l’Estat, un reconeixement explícit que les coses no s’han fet bé i una manera de demanar disculpes als afectats, víctimes tant en el moment dels fets com posteriorment per no poder tenir satisfacció fins i tot en casos de sentència ferma. L’eternització dels procediments generen en els administrats dubtes fonamentats sobre un dels pilars de l’estat de dret, i, per tant, sobre el sistema i la mateixa democràcia. Un cop detectat el problema, que topa amb un dels trets essencials de la bona justícia com és una resolució en un temps lògic, l’administració, que també ha de fer front a un cost en forma d’indemnitzacions i prestigi, ha posat en marxa un pla de xoc amb una important dotació econòmica i canvis legislatius per agilitar els processos sense perdre garanties. Es tracta d’un dossier urgent que exigeix la incorporació dels 25 nous professionals a la batllia en el menor temps possible i posar fil a l’agulla amb la tramitació al Consell de la nova llei. Perquè si per molts dels administrats el compromís de resoldre el col·lapse en tres anys ja sembla insòlit només falta que no comenci a córrer els terminis fins a finals d’any.