Editorial

Una llei per protegir-nos

la llei de protecció civil va molt més enllà de la figura del sometent. Regula un àmbit essencial amb el telèfon 112, el Centre Nacional d’Emergències i el desenvolupament de plans i protocols per a qualsevol situació excepcional

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell General va aprovar ahir la Llei de protecció civil, un text llargament esperat que durant els darrers quinze anys ha anat passant d’un Govern a un altre. Ho va fer, tot i la discrepància de fons del Partit Socialdemòcrata respecte a la necessitat de mantenir el sometent, en un clima de màxima cordialitat entre parlamentaris, fent extensiva al ple del Consell la predisposició a l’entesa i la col·laboració que ha presidit els treballs de la comissió de Justícia, Interior i Afers Institucionals. El Consell ha encarat la necessitat de legislar sobre aquest àmbit, regulat bàsicament a través del decret de creació del departament de Protecció civil i Emergències, aprovat el 2007 i modificat el 2010. La llei no només desenvolupa les competències atribuïdes al Govern i als comuns sinó que també regula els drets i deures de la ciutadania i, de manera més específica, el cos de voluntaris de Protecció Civil que recupera la figura històrica del sometent, eliminant-ne les funcions d’ordre públic i l’ús de cap tipus d’arma. Aquest text també ha de servir d’una vegada per totes per unificar totes les emergències al telèfon 112, número reconegut internacionalment, i la creació del Centre Nacional d’emergències. Ha calgut molt de temps perquè es contempli per llei malgrat que no sembla que hagi de ser de ràpida implementació atès el marge de tres anys que s’atorga al Govern, un termini prou generós atès l’endarreriment en aquest àmbit. El Consell trasllada ara a les administracions la tasca de desenvolupar la llei explicitada a les disposicions finals. Així, l’executiu disposarà també de tres anys per crear el registre de plans de protecció civil, el pla territorial nacional i el mapa de riscos. I a partir d’aquí i en els dos anys següents s’han d’aprovar els plans comunals, els especials, els de continuïtat de serveis públics i altres serveis crítics o essencials i els d’autoprotecció. Una feina feixuga que s’haurà d’afrontar sense retards per garantir que aquesta regulació essencial es desplega totalment en el mínim de temps possible.

tracking