Reduir els eventuals

La majoria s’ha compromès, a través de la modificació de la llei de la Funció Pública, a reduir el nombre actual de treballadors eventuals tant a l’administració general com a educació. L’objectiu és arribar a un màxim de treballadors interins del 15% en un termini de vuit anys. El termini permetrà, segons els grups de la majoria, fer una planificació que permeti anar consolidant places a mesura que alguns treballadors es jubilen per tal de no incrementar de cop la despesa pública. La nova llei també permetrà que els interins que portin en aquesta situació més de cinc anys es puguin presentar als edictes interns per consolidar la seva plaça independentment de la seva nacionalitat. Les dades actuals estan molt per sobre de l’objectiu, especialment en el cas del cos d’educació. En nombres generals, dels 1.896 treballadors de l’administració general i d’educació, 507 són personal interí. De manera desglossada, a educació hi ha un total de 964 professors, 310 dels quals són eventuals, xifra que suposa el 32% del total. En el cas de l’administració general, el nombre ascendeix a 197 de 932, xifra que suposa un percentatge d’interins del 21%. El problema fa temps que perdura, especialment a educació. De fet, l’any 2015, després que el ministeri reconegués en diverses ocasions que l’elevat nombre d’eventuals representava un problema que s’havia de solucionar, el Govern ja va anunciar la convocatòria d’edictes per tal d’anar eliminant aquesta provisionalitat. Malgrat els diversos concursos que es van anar traient, el nombre de persones en aquestes condicions laboral segueix sent molt elevat. Tot i que sempre hi haurà d’haver professionals que no s’integren a les plantilles fixes per cobrir baixes o per l’evolució de l’alumnat, el que no té raó de ser és que el global fos tan elevat el 2015 i que ho segueixi sent el 2022. La realitat és que ocupen llocs de feina plenament consolidats, és a dir, que són imprescindibles perquè els centres atenguin les necessitats dels escolars. La prova és que, en alguns casos, porten més de deu i quinze anys amb contractes d’eventuals. La situació comporta una gran inestabilitat per a aquests treballadors, a part d’una diferència discriminatòria sense sentit per la manca d’alguns avantatges envers els seus companys fixos que fan la mateixa tasca. L’aposta ha de ser, en aquests casos, la de la consolidació de les places per donar seguretat i estabilitat a aquests treballadors sense engreixar més el cos de l’administració i, en conseqüència, la despesa.