Editorial
La vista posada a Frankfurt
La relació d’Andorra amb la UE és intensa des del punt de vista monetari. Tenim oficialment l’euro com a moneda oficial i d’ampli ús i, per tant, les decisions que s’adoptaran al Banc Central Europeu ens afecten plenament.
El Banc Central Europeu ja va anunciar fa un mes la pujada d’un quart de punt els tipus d’interès. Dijous es va acordar que l’increment fos el doble, la pujada més gran des de fa vint-i-dos anys. Solucions excepcionals en un moment excepcional per una inflació desbocada que ens ha traslladat als nivells màxims dels 80. Tots aquells deutors, particulars i empreses, que només han conegut uns interessos oficials del 0% es troben amb un escenari desconegut. La nova política del BCE, de què aquesta setmana s’ha viscut un primer episodi però que inclou alces progressives, va destinada a reduir el volum de diners en circulació. Si es paga més pels préstecs hi ha menys renda disponible. També encareix el finançament dels inversors alhora que s’incentiva l’estalvi, que estarà més retribuït. És la recepta clàssica per lluitar contra les alces de preus tot i que, en aquest cas, hi ha veus que apunten que les tensions entre oferta i demanda hi han influït per l’increment de preu dels carburants o les seqüeles de la crisi de matèries primeres postcovid. El mig punt del preu oficial del diner s’allunya encara molt de l’1,5%, acordat per la reserva federal dels Estats Units pel dòlar, que no ha parat d’apreciar-se respecte a l’euro, rondant ja la paritat. Andorra ha de seguir de prop el que passa a Frankfurt, seu del BCE, perquè les decisions que s’hi adopten com a usuaris de l’euro i signataris de l’acord monetari ens afecten plenament. Ahir mateix vam tenir un exemple de la transcendència de la relació amb l’acord amb l’AFA per garantir una línia de liquiditat en euros. La recuperació postcovid amb l’auge del turisme de proximitat ha estat balsàmic després de dos anys de dificultats. Les decisions del banc central haurien de contribuir al refredament de l’economia i la moderació de l’alça de preus, vetllant, però, que la desacceleració no sigui un fre de l’economia de conseqüències severes. En un escenari global, ben poc marge té l’executiu més enllà de garantir que en l’alça de preus no hi hagi factors locals específics i treballar per erradicar-los.