Editorial
Doctrina del TC
El TC haurà d’analitzar l’aplicació dels tràmits d’extrema urgència i necessitat arran de la Llei de mesures anticrisi. L’ús proposat pel govern i avalat per sindicatura ha estat considerat un abús pels tres consellers de terceravia.
Els debats polítics sovint se situen en termes molt llunyans a la ciutadania però transcendents en un estat de dret. Els procediments parlamentaris s’han col·locat en primera fila de l’agenda amb el recurs presentat davant del Tribunal Constitucional pels consellers de Terceravia. Tal com van apuntar durant el debat sobre la Llei de mesures per a la millora del poder adquisitiu, els tres parlamentaris han demanat l’empara del màxim intèrpret constitucional en considerar que amb la tramitació per extrema urgència i necessitat del text s’havien vulnerat els seus drets constitucionals. El reglament del consell preveu dos procediments bàsics per als projectes de llei proposats pel Govern. L’ordinari atorga com a mínim als grups quinze dies per fer esmenes a la totalitat o parcials i que després es discuteixin en comissió abans de ser aprovades pel ple. També hi ha el tràmit d’urgència en què els terminis es redueixen a la meitat. Cal anar, però, a la Constitució, atesa l’excepcionalitat del procediment, per trobar una votació exprés en un termini de 48 hores. Es reserva per casos “d’extrema urgència i necessitat” i el Parlament no pot modificar-ne ni una coma; o s’accepta tal com arriba del Govern o es rebutja. La mateixa Constitució també impedeix que es pugui emprar aquest procediment en el cas de les lleis qualificades. En temps de covid, l’escurçament de terminis ha estat més habitual que en altres legislatures atesa l’excepcionalitat de la situació. En el cas de les mesures anticrisi la qualificació del text ja no és tan incontestable especialment perquè entre l’anunci del contingut de l’esborrany del text i la presentació al Consell van transcórrer 40 dies de marge. El Govern es va prendre un temps valuós per acabar de tancar els serrells en detriment del debat parlamentari. El recurs d’empara pot ser, en cas que defectes formals no impedeixin l’anàlisi del fons, una excel·lent oportunitat per conèixer la doctrina del Tribunal sobre els procediments d’extrema urgència i els drets dels legisladors.