Editorial
Frau a la seguretat social
El Govern finança un de cada quatre euros de despesa a la branca general de la seguretat social. L’elevat dèficit anual exigeix, abans que retallar prestacions, extremar el control i actuar amb el màxim rigor per frenar l’espiral de despesa
El desequilibri dels comptes de la sanitat és tan important i té un impacte tan gran en les finances públiques que maximitzar la vigilància de la despesa és imprescindible. La mateixa Caixa Andorrana de Seguretat Social té entre els seus objectius estratègics la millora del sistema de control de les prestacions i de les recaptacions. Ho explicitava la presidenta del consell d’administració, Montserrat Capdevila, en la compareixença pública davant el Consell General el mes de juny passat on va apuntar la necessitat d’establir accions preventives i correctives. La despesa en prestacions de la CASS es va situar en els 170 milions d’euros el 2021, xifra a la qual caldria sumar la part satisfeta pel mateix usuari o les assegurances complementàries i que dispararia la despesa en salut convencionada molt per sobre dels 200 milions. Retornant a la CASS, els ingressos per cotitzacions són clarament insuficients per finançar la branca general, fet que va obligar el Govern l’any passat a aportar-hi 45 milions d’euros. Per tots aquells que dubten del rol que assumeix l’Estat en la salut pública, el ministeri de Salut finança un quart de la despesa de la CASS a més a més del dèficit també milionari del SAAS. El treball amb grans magnituds fa que, tot i que percentualment les bosses de frau no siguin molt altes, l’eliminació pot suposar molts diners d’estalvi. No es tracta de criminalitzar cap col·lectiu. Ni els assegurats ni els prestadors són en genèric responsables però sí que hi ha actituds individuals que disparen la despesa i generen desconfiança en el sistema. La creació d’una figura independent de control que usi el big data, creuant informació dels professionals, les patologies i els pacients significa un pas endavant. El control de les baixes és important però s’ha d’evitar situacions, com s’han produït en un passat, en què la burocràcia acaba minvant la qualitat de vida de pacients amb malalties greus. Alhora la parapública ha de donar exemple de rigor revisant a la baixa tarifes molt per sobre dels països veïns com passa amb les analítiques.