Editorial
Cuidar el català
El nombre de queixes per incompliments sobre la utilització de l’idioma oficial ha crescut. Cal la implicació de tots els agents, treballadors, empresaris i clients per revertir la situació i preservar l’ús del català.
El departament de Política Lingüística ha registrat al llarg d’aquest any 35 queixes en relació amb incompliments sobre la utilització de l’idioma oficial. Aquesta xifra ja supera la que es va comptabilitzar durant tot el 2021, en què en va haver 34, fet que fa preveure que, quan acabi aquest exercici, les queixes com a mínim s’hauran duplicat en relació amb l’any passat, segons les dades que té registrades el servei de Política Lingüística. Al voltant del 45% de les reclamacions d’enguany fan referència a la publicitat i els rètols d’establiments que no estan, com és obligatori, en català, i el 30% han estat per no rebre atenció en català. La majoria de les empreses que incompleixen la normativa sobre l’ús del català pertanyen al sector serveis, tractant-se sobretot de comerços i restaurants. Aquest fet no és d’estranyar ja que acostumen a ser sectors amb manca de treballadors que acaben contractant gent d’altres països que probablement no coneixen l’idioma. La problemàtica per la davallada de l’ús del català no és nova. Fa anys que l’idioma oficial pateix davant, sobretot, de l’espanyol, que té un nombre de parlants a tot el món infinitament superior als de la llengua pròpia d’Andorra. El resultat és que el castellà ha estat suficient per poder treballar al país i el francès en el cas del Pas de la Casa. El fenomen és difícil de revertir malgrat que això no vol dir que s’hagi de caure en el conformisme. El català no hauria de ser només una eina que els nouvinguts considerin essencial per aconseguir una millora professional, hauria de guanyar en importància al mercat laboral i de manera genèrica. I aquest missatge és fonamental que els treballadors se’l facin seu, però sense una participació clau dels empresaris no hi podrà haver un canvi substancial. Són els mateixos responsables dels negocis que han de veure com un plus però també una necessitat que els seus empleats coneguin el català i el parlin i que, per tant, facilitin i els animin a formar-se en aquest àmbit. D’igual manera hi té una tasca essencial la clientela. L’hàbit de canviar d’idioma pensant que el qui està a l’altra banda del taulell no ens entendrà no ajuda al fet que l’ús de la llengua s’estengui. El departament de Política Lingüística és conscient d’aquesta problemàtica i fa anys que inverteix en campanyes per conscienciar la població de la necessitat de preservar i cuidar la llengua. Ningú s’imagina un ciutadà de França no podent ser atès en francès al seu país o un ciutadà britànic no podent ser atès en anglès al seu país.