Editorial
Tercer pagador
La implantació del tercer pagador és una antiga i justa reclamació dels assegurats de la CASS. Avançar els diners no és fàcil per a totes les persones i és només qüestió de voluntat i de complir les promeses.
Fa 15 anys que la reclamació del tercer pagador és sobre la taula. Es tracta que l’usuari que vagi a un especialista, a fer-se fer analítiques o radiografies, no haurà de pagar la totalitat de la factura, com passa fins ara, perquè la CASS li retorni el 75% passats uns dies, sinó que es limitarà a satisfer el 25% de copagament que li cor-respon. El mateix sistema de funcionament que el metge referent. En quasi 12 anys de governs demòcrates s’ha expressat la bona voluntat. Paraules però no fets, i s’ha anat demorant intencionadament la posada en marxa d’un sistema més just tenint en compte el cost de determinades proves mèdiques i d’alguns medicaments, i els problemes de les famílies per arribar a final de mes. I encara més quan es tracta de gent gran: la mitjana de la pensió a Andorra se situa en 660 euros, un import ridícul que suposa viure en el llindar de la pobresa, sent generós en la qualificació. Tot just a principi d’aquest mes que s’acaba, el Consell General va aprovar per assentiment una proposta d’acord perquè en el termini de dos mesos s’ampliï el règim del tercer pagador a les proves diagnòstiques, radiològiques i de productes farmacèutics amb recepta, així com les visites de metges especialistes derivades pel metge referent. L’experiència ens diu que les propostes d’acord no sempre es compleixen, així que s’haurà d’esperar fins on arriba el compromís. De moment, els primers beneficiats seran els pensionistes, que amb sorpresa s’han adonat que al projecte de decret no hi figuren les despeses de farmàcia. L’executiu s’ha apressat a transmetre un missatge de tranquil·litat adduint que s’està treballant en una eina per facilitar la comunicació amb la CASS. Perfecte! Però la inquietud hi és. Reconforta pensar que s’és a prop d’unes eleccions, i això alimenta les ànsies dels polítics d’escenificar el treball fet o d’assistir a inauguracions. El tercer pagador ha d’arribar a tota la població. No suposa un cost addicional, en tot cas simplifica la burocràcia que implica retornar el 75% a l’assegurat.