El Cirque i el model turístic

Prop de 83.000 espectadors han vist l’espectacle MUV, del Cirque du Soleil, durant el mes de juliol. La xifra, segons informa Andorra Turisme, no ha arribat a l’objectiu marcat dels 100.000 espectadors que es van registrar en la darrera representació, que va tenir lloc el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia. Aquest era el primer any que totes les entrades eren de pagament, incloses les de peu, i si alguna cosa s’ha demostrat és que els espectadors prefereixen pagar més i poder veure l’esdeveniment asseguts. De fet, la davallada de persones que han anat a gaudir del Cirque és deguda al fet que les entrades de peu només han aconseguit el 65% d’ocupació, mentre que les entrades amb seient han arribat al 96%. Tot plegat porta l’organització a replantejar el format de cara a l’any vinent, amb una cita especial, ja que es complirà el desè aniversari de l’espectacle a Andorra, i que totes les entrades siguin amb seient. La revisió, però, ha de ser més profunda i s’ha de fer any rere any per evitar caure en inèrcies sense arguments. Són molts els diners públics que s’inverteixen en esdeveniments com el Cirque, l’Ironman o la Copa del Món de BTT, i s’ha demostrat que és una bona estratègia per atraure visitants. El diferencial de preu en la majoria de productes ja no és un reclam per al turisme perquè en moltes ocasions és mínim o fins i tot inexistent amb la llarga ombra del comerç on line i, en canvi, el turisme d’experiències s’ha consolidat com un model que funciona. No tan sols atreu visitants, que alhora consumeixen i en alguns casos pernocten diversos dies al Principat, sinó que consolida la imatge del país com un destí atractiu totes les èpoques de l’any. No s’ha de perdre de vista que l’objectiu de portar espectacles i esdeveniments de renom com és, sens dubte, el Cirque du Soleil és al final donar vida a comerços, restauració i hoteleria en mesos en què l’ocupació del país és, d’entrada, més baixa. En altres paraules, desestacionalitzar el turisme i aconseguir consolidar un públic més enllà de la temporada d’hivern i dels límits existents i evidents en el turisme de compres. No s’ha de caure en la complaença i l’èxit que han tingut fins ara aquests esdeveniments no vol dir que no s’hagi de revisar any rere any per veure’n l’evolució. S’ha de tenir un estricte control sobre el retorn econòmic que genera cadascun dels esdeveniments en funció de la inversió que s’ha fet i revisar cada edició la resposta que ha obtingut del públic sense por a fer canvis si l’aposta ha quedat obsoleta.