Editorial
Tren a Barcelona
El projecte de línia ferroviària entre Andorra i Barcelona que ha presentat
la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura es veu molt bé sobre el paper,
però cal saber si una infraestructura d’aquestes característiques és factible
La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, liderada per l’enginyer industrial Pau Noy, va presentar dimarts passat el projecte que ha elaborat per connectar amb ferrocarril Andorra i Barcelona, passant per la Seu d’Urgell i Puigcerdà. El projecte ferroviari, que l’enginyer va considerar “viable i necessari” per millorar la mobilitat entre els dos territoris, arribava a la conclusió que el trajecte entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell es podria fer en 28 minuts, i entre la capital de l’Alt Urgell i Andorra la Vella en 14 minuts. El viatge des d’Andorra fins a Barcelona seria possible en dues hores i 34 minuts. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura calculava que el tren entre Andorra i Barcelona podria transportar uns 7.500 viatgers diaris i que renovar la infraestructura ferroviària que ja fa el trajecte de forma parcial i la que s’hauria de fer de zero tindria un cost de 688 milions d’euros. Per exemple, la construcció del tram entre Andorra i la Seu d’Urgell podria arribar a tenir un cost estimat d’uns 280 milions d’euros. Sobre el paper, la posada en marxa d’una línia de tren entre Andorra i Barcelona no hauria de rebre gaire oposició perquè es tracta d’un mitjà de transport sostenible i poc contaminant. És evident que molta gent signaria poder estar a Barcelona en dues hores i mitja i fer-ho amb la comoditat d’un transport públic com és el ferrocarril. Però més enllà de les bones voluntats s’ha de veure si un projecte d’aquestes característiques és realment factible. Primer pel cost, prop de 700 milions d’euros, i després perquè no és una infraestructura que depengui només del Principat, ja que tant l’administració catalana com l’espanyola n’estan afectades. Un projecte com ara el d’una línia ferroviària corre el perill de quedar-se només en estudis, com ha passat amb altres infraestructures que s’han planejat per a Andorra i que després han quedat en no-res. Un projecte tan atractiu com és el de ferrocarril fins a Barcelona s’ha d’explicar i proposar de manera realista per evitar crear frustració entre la ciutadania.