Creixement urbanístic

El cap de Govern, Xavier Espot, va fer una crida ahir a tots els comuns a reflexionar de manera conjunta sobre quin ha de ser el creixement urbanístic del país amb l’objectiu de consensuar una posició que aposti per la sostenibilitat. El comú d’Ordino ja va fer un pas en aquesta direcció fa uns dies i la voluntat de la crida de consens d’Espot és unificar criteris perquè no és un problema específic d’una parròquia, sinó una tendència generalitzada. El país creix sense límits i ha esdevingut urgent l’adopció de decisions fermes per frenar una espiral que, com la història recent ha demostrat, és irreversible des del punt de vista mediambiental. L’urbanisme ha de ser ordenat i no pot deixar de banda la necessitat de tenir un contingut social, no tan sols especulatiu, per fer-lo compatible amb el dret a l’habitatge recollit a la Constitució. La realitat del país és que, en un dels moments de més construccions en actiu, el dret recollit a la Carta Magna perilla. L’especulació urbanística fa cada dia més difícil trobar un pis de lloguer a un preu assequible i raonable o l’accés de les calsses baixes i mitjanes a la compra d’un habitatge. La situació actual recorda cada vegada més la darrera crisi viscuda relacionada amb el món de la construcció el 2008, que va comportar la famosa bombolla immobiliària i la pèrdua de molts llocs de treball. Veient la conjuntura actual és inevitable preguntar-se si no vam aprendre res de l’última crisi i si, novament, estem actuant tard. El primer pas fet pel comú d’Ordino ha obert la porta a plantejar quin ha de ser el paper de les institucions per frenar el creixement desmesurat i també ha obligat el Govern a moure fitxa. Bona part de les competències en aquest aspecte són comunals però això no eximeix l’executiu d’involucrar-se en el problema i ha plantejar una possible modificació de la Llei del sòl. Tot plegat ha de permetre no tan sols ordenar de manera harmònica la construcció, sinó plantejar quin camí urbanístic ha d’emprendre el Principat. I tot plegat s’ha de fer sense perdre més temps perquè la imatge plena de grues que ja té Andorra i el moviment iniciat per Ordino fa aflorar moltes preguntes: arriben tard les mesures? Serà suficient limitar mínimament les construccions? Cal plantejar-se no donar llicències durant cert temps? Totes les parròquies estan disposades a posar el seu granet de sorra per frenar el creixement desorbitat? Quin és el sostre de recursos del país? El Govern i els comuns tenen l’obligació i el deure de reflexionar i respondre.