Editorial
Zones de lleure o totxos
El boom de la construcció a Andorra s’ha cobrat aquesta setmana una altra víctima amb el tancament d’un espai de lleure a Escaldes per fer una promoció. Cal trobar un equilibri entre el servei públic i els interessos dels privats
El comú d’Andorra la Vella crearà una zona verda d’uns 20.000 metres quadrats de superfície, una extensió semblant a la del Parc Central, al llarg del passeig del riu. Ho va anunciar divendres la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, en la inauguració del nou parc de més de 2.500 metres quadrats situat al límit entre Andorra la Vella i Santa Coloma, que té accés tant des de l’avinguda Santa Coloma com des del passeig del riu. Una notícia que contrasta amb una altra de dijous passat quan el comú d’Escaldes-Engordany va anunciar que el parc infantil del Falgueró, situat a l’encreuament entre l’avinguda Fiter i Rossell i el carrer dels Escalls, ha deixat d’estar obert al públic aquesta setmana perquè la propietat dels terrenys ha decidit no renovar el contracte de lloguer al comú. L’espai de lleure infantil desapareix ara perquè els titulars del terreny tenen la intenció d’impulsar la construcció d’una promoció immobiliària en aquella parcel·la, va confirmar el comú d’Escaldes-Engordany. Dues notícies que evidencien dues andorres: la que busca mantenir els espais verds i de lleure de les parròquie,s i la que s’ha venut al nou boom immobiliari que ha omplert el Principat de grues i totxos. És evident que estem en una economia de mercat i que en el capitalisme mana la llei de l’oferta i la demanda. Però el boom imparable de la construcció que viu Andorra en aquests moments s’està fent en moltes ocasions a l’esquena dels ciutadans. La pèrdua d’espais verds i de lleure és una conseqüència més d’aquesta expansió del totxo que pot acabar deixant els nuclis urbans del país orfes d’uns espais que són absolutament necessaris per al lleure i la salut dels ciutadans. És per això que són d’agrair iniciatives com les del comú d’Andorra la Vella, com tristes són situacions com les del parc infantil del Falgueró, tot i que es tracti d’un terreny privat on el seu propietari pot fer allò que consideri millor per als seus interessos dins del que permet la llei. Un cop més s’ha de buscar un equilibri entre el servei públic i els drets dels privats.