Pisos més enllà de la frontera

La Seu d’Urgell tindrà una nova promoció d’obra nova de fins a 900 habitatges. La dada, tot i que no correspon directament a territori andorrà, tindrà un efecte també per als residents del Principat. La tensió del mercat de l’habitatge segueix creixent i el problema s’expandeix ja fora de les fronteres. Els elevats preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer, està propiciant que molts treballadors comencin a cercar un lloc on viure al país veí per trobar condicions assequibles. La situació, amb un increment de la demanda, està provocant també una alça de preus a la localitat veïna. Un fet que ha propiciat que l’ajuntament de la Seu d’Urgell adeqüi terrenys perquè els privats hi puguin construir i la proliferació de nous habitatges a la ciutat ajudi a destensar el mercat i, per tant, a abaixar preus. Les sinergies entre els dos territoris és evident, hi ha sigut i hi seguirà sent amb els transfronterers que cada dia viatgen d’un costat a l’altre del Riu Runer per treballar. També és evident, però, que les condicions dels dos territoris no són les mateixes, ni en salaris, ni tampoc en la despesa destinada a l’habitatge. L’alcalde de la Seu, com passa també a Andorra, reconeix que està a favor del creixement, però sempre que sigui “sostenible” i admet que la tensió del mercat immobiliari andorrà afecta la ciutat més del que és habitual. Així mateix, recorda que les polítiques per solucionar el problema no són fàcils i, sobretot, no són a curt termini. El que provoca que faci anys que a Andorra, però també recentment a la Seu, la llei de l’oferta i la demanda hagi disparat els preus. Tot plegat fa evident que la problemàtica no és exclusiva d’Andorra tot i que al país mostra unes particularitats concretes. Molts dels que han optat recentment per acabar vivint a la Seu ho han fet empesos per la incapacitat de trobar un habitatge al Principat i no pas per una decisió personal. Això provoca malestar per la gent que treballa al país però també un desajust als dos territoris. Que la solució no és fàcil, ni una de sola i que no arriba d’avui per demà ja és sabut. Fa anys que se’n parla i malgrat que s’ha intentat parar el cop amb mesures decidides com la congelació dels lloguers, per ara la mesura no està tenint la resposta esperada en el mercat general. Els propietaris no poden apujar preus mentre el pis està llogat, però quan queda buit el preu es multiplica. Ara, amb una inflació pels núvols i la previsió d’un IPC més elevat de l’inicialment previst, caldran noves i valentes accions més enllà de la congelació actual.