Editorial
Un model que toca sostre
El model de turisme intensiu i d’estacionalitat dona signes d’esgotament. les bones xifres d’aquest estiu no han de ser obstacle per a un replantejament de l’estratègia que comptabilitzi l’activitat amb la sostenibilitat mediambiental i social
El model turístic andorrà requereix d’un important flux de turistes per funcionar. Sota aquesta perspectiva aquest estiu i, en particular, a l’agost, s’està fregant l’excel·lència. Les dades de la Unió Hotelera refermen que la setmana del 15 al 21 d’agost l’ocupació va enfilar-se fins al 90 per cent, un percentatge que evidencia la força de la recuperació postpandèmia. La inflació i la incertesa econòmica amb vistes a l’hivern no ha estat obstacle perquè destinacions de proximitat hagin rebut un allau de visitants que s’ha traduit en problemes de mobilitat, especialment localitzats a la frontera del riu Runer i els accessos de Canillo. L’economia andorrana necessitava un estiu com aquest després d’una pandèmia que va provocar una caiguda record del PIB, però també ha quedat clar que l’estratègia comença a donar signes d’esgotament i que cal afavorir un debat a fons sobre l’explotació del patrimoni natural, la sostenibilitat o l’impacte del creixement turístic sobre l’urbanisme. El cònsol de Canillo i exministre de Turisme, Francesc Camp, va analitzar recentment a través de les xarxes l’evolució del sector en els darrers dotze anys basat en l’increment dels turistes –visitants que pernocten al país– i de la despesa mitjana per visitant. El creixement ha provocat uns efectes paral·lels com ara la massificació i les dificultats de mobilitat interna, apuntava Camp, ideòleg de l’actual estratègia. Hi afegiríem altres impactes, com ara la sobreexplotació del medi, la falta de mà d’obra o les dificultats del mercat immobiliari. El cònsol reflexionava com a possibles solucions la reducció de llits turístics i l’increment del preu mitjà de serveis. De ben segur que serien passos endavant en direcció a un turisme de més qualitat i desestacionalitzat i que haurien de figurar en una futura estratègia nacional que articulés un paquet de mesures més general i transversal. Aquesta legislatura ja hem fet tard en el debat però la campanya electoral ha de representar una oportunitat perquè tots els partits es posicionin obertament i amb claredat.