Psicologia necessària

Els ritmes dels grups d’interès que configuren tenen intensitats diferents i és obligació dels poders públics adaptar-s’hi per donar resposta a les necessitats i neguits en temps i forma adequats. Costa molt d’entendre als ciutadans, a la societat civil, als professionals i a les empreses com s’allarga en el temps l’aplicació d’una decisió adoptada per una administració, sovint després d’un llarg debat intern. Seria el cas de la inclusió de la psicologia dins de la cartera de serveis de la sanitat pública. Si l’elaboració d’aquest gran catàleg de prestacions amb cobertura pública ja es va allargar anys i panys, sembla que la implementació també avança a pas de tortuga. La presentació del reglament que la precisava es va produir el passat 30 de març en una de les darreres intervencions abans de plegar del ministre Martínez Benazet. La cartera de serveis incloïa per primera vegada la psicologia, juntament amb la reproducció assistida, la podologia o la disfòria de gènere, la dietètica ambulatòria o els estudis genètics amb finalitat preventiva, una inclusió llargament sol·licitada. També es detallava genèricament l’abast dels tractaments –avaluacions psicomètriques per a l’avaluació integral de les persones i psicoteràpies individuals, de grup o familiars– i els mecanismes d’accés, sempre amb prescripcció mèdica. El context social també feia idònia aquesta ampliació després que la pandèmia hagués fet estralls en la salut mental. Transcorreguts els mesos, les converses entre les dues parts continuen obertes, però el neguit entre els professionals de la psicologia augmenta davant la proximitat de les eleccions i la possibilitat que aquest dossier s’acabi deixant per la propera legislatura. El poc entusiasme amb què el ministre Albert Font va rebre la cartera tancada pel seu antecessor, reticència compartida per bona part dels col·legis professionals, ja permetia augurar un difícil desenvolupament però deixar-ho per després de les eleccions perquè sigui tirat endavant per un nou equip pot representar un inassumible retard suplementari.