Editorial
Els pacients, a l'hospital
El sistema d’hospitalització a domicili funciona ja en molts centres hospitalaris. A Andorra, on ja va començar amb titubejos, el Servei Andorrà d’Assistència Sanitària l’ha aturat per falta de personal
La pandèmia va evidenciar més que mai la necessitat de potenciar noves fórmules d’assistència sanitària. L’hospitalització a domicili és una modalitat alternativa que permet evitar l’ingrés o reduir l’estada dels pacients al centre hospitalari. El malalt rep el mateix tractament i les mateixes cures d’acord amb els estàndars de qualitat previstos. Té, per tant, diversos beneficis. Treu pressió al sistema alliberant llits, va associada a resultats positius en termes de mortalitat, millora la qualitat de vida dels malalts i el seu entorn, redueix el risc de contreure infecions i representa un estalvi per a la sanitat pública. En el cas d’Andorra, la reducció de costos per a la CASS i per al pacient, que assumeix una desena part de la factura, se situaria en un 40% segons es va explicar en la presentació del servei el llavors ministre, Joan Martínez Benazet, i el director general del SAAS, Josep Piqué, el maig del 2021. Els beneficiaris principals serien els pacients de patologies agudes i la gent gran amb malalties cròniques. El servei encara trigaria a posar-se en marxa uns mesos per problemes burocràtics. Atesos tots els beneficis que se’n deriven, no es pot més que lamentar l’aturada ara de la prestació a domicili oferta des de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell de la qual informava ahir aquest Diari. El SAAS ho ha justificat per la falta de personal al servei format per professionals de la medicina i la infermeria i que va merèixer la creació d’una unitat específica de gestió. Es tracta d’un problema general de país agreujat per la covid en l’àmbit sanitari, però que no hauria de condicionar serveis presentats en el seu moment a bombo i plateret i que representen un salt qualitatiu des del punt de vista assistencial. El ministeri de Salut i la mateixa Seguretat Social, que assumeix el cost de les hospitalitzacions i que tanca els exercicis amb un important dèficit de la branca general, haurien de ser els primers a demanar explicacions per l’aturada d’un servei que millora la situació del pacient a un cost molt inferior