Editorial
Embús de lleis
La covid ha marcat l’agenda legislativa. La priorització de totes les lleis i normatives relacionades amb la pandèmia ha fet que, un cop superada, surtin dels ministeris projectes de llei que difícilment s’aprovaran aquesta legislatura
El Consell General té en aquests moments una quinzena de textos legislatius a tràmit parlamentari. D’aquests, tretze són projectes de llei, presentats pel Govern, i dues proposicions de llei: l’Estatut de l’artista, elaborat conjuntament per tots els grups de la cambra, i la regulació de la iniciativa legislativa popular, preparada des dels escons socialdemòcrates. A aquesta llista prou àmplia s’hi han de sumar com a mínim dos textos més: el projecte de llei de pressupost del 2023, que té un procediment parlamentari més llarg amb dues votacions a la totalitat, i l’anunciat ahir projecte de llei dels treballadors per compte propi, aprovat recentment pel consell de ministres. Això sempre que l’executiu, principal motor de l’activitat legislativa, no es destapi amb noves lleis per esgotar el mandat. Es tracta d’una agenda prou complexa atenent que la legislatura encara la recta final. Inclou, a més, textos complexos com la reforma dels impostos directes sobre particulars i empreses, la regulació de les professions titulades de la salut, la modificació de la Llei d’arrendaments, els canvis al Codi penal o la reforma de la Llei qualificada de la justícia. Si en l’àmbit general ja es produirà un tap que impedirà l’aprovació final dels textos, si ho particularitzem amb la comissió d’Economia l’excés és evident. No tan sols haurà d’assumir la llei específica dels autònoms, sinó que té pendent la d’economia digital, l’emprenedoria i innovació que, presentada el juliol del 2021, encara té obert el termini de presentació d’esmenes, i la modificació de la Llei d’inversió estrangera. Sembla difícil que el parlament pugui donar compliment a l’agenda governamental i més amb la complexitat tècnica i les implicacions dels tres textos. Els autònoms fa anys que esperen una llei que prevegi una cotització a la seguretat social en funció dels ingressos reals en lloc del salari mitjà com a barem perquè un cop elaborada s’acabi quedant en un calaix del Consell General. Seria un brindis al sol difícil d’empassar pels afectats.