Turisme d'autocaravana

Les autocaravanes són admirades i alhora menyspreades. És el somni de molts per la llibertat que atorga i el luxe que aglutina en un espai reduït, però està a l’abast de pocs, d’aquells que tenen un poder adquisitiu generós. Per això xoca que encara es fomenti l’estereotip que es tracta d’un turisme barat, que no cal promoure. Les mateixes administracions fomenten aquesta idea per les poques facilitats que donen als autocaravanistes. De forma molt abreujada, es podria concloure que molesten. Els seus ocupants són considerats com uns campistes de bocata, que acampen on volen i que intenten estalviar-se fins al darrer cèntim amb una vida a l’aire lliure. No aprofundirem en el preu d’una autocaravana, ni en les motos o petits cotxes que alguns remolquen per poder moure’s còmodament per les ciutats. Cal tenir diners a la butxaca per a aquesta modalitat de turisme. El món de les autocaravanes també està sotmès a restriccions: no es pot aparcar en qualsevol lloc, cal respectar el medi ambient. Espanya compta amb més de 8.000 places en àrees de pernoctació i altres països d’Europa tenen molta més tradició en aquesta modalitat. Des de fa anys, l'ús d'aquest tipus de vehicles ha augmentat considerablement. A Andorra certament fa falta una regulació clara. No es pot aparcar en zona urbana, però s’han d’oferir alternatives sense ànim de lucre. Des del ministeri de Turisme s’ha llançat la idea d’aplicar la taxa turística, de la mateixa manera que es fa amb els clients dels hotels. No es poden fer comparacions. Són dues opcions molt diferenciades i l'autocaravanista ve amb la casa, amb el seu propi allotjament. S’ha de desterrar la idea que no gasten ni consumeixen. En un país de turisme de masses o sense pernoctacions no es pot menystenir la parella o la família que arriba amb la seva autocaravana amb ganes de descobrir Andorra. Qui diu que no van a un restaurant, un museu o de compres? Precisament el seu perfil demostra que el poder adquisitiu és un 30% superior a la mitjana.