Editorial
Més i millor finançament
Disposar de crèdit diversificat no ha de ser incompatible amb el màxim rigor en la despesa públicaLa UE ha obert el Banc Europeu d’Inversions a Andorra. El Govern podrà sol·licitar-hi finançament amb condicions preferencials per a projectes estratègics. És el primer cop que l’entitat obre els fons a un país tercer
El ministre de Finances, Eric Jover, s’ha marcat entre els objectius de la legislatura la diversificació i ordenament del finançament del Govern. A l’aportació dels bancs andorrans, fórmula tradicional per cobrir el dèficit públic, o les emissions internes s’hi ha sumat el finançament exterior, ja sigui via préstec o emissions internacionals. Aquesta política ha estat molt ben rebuda per part de les agències de qualificació –Standard and Poor’s i Fitch són les escollides pel Govern andorrà– i organismes com el Fons Monetari Internacional. L’ingrés en aquesta entitat va significar un salt qualitatiu en l’homologació de les finances públiques i permet disposar d’una xarxa de seguretat per si van mal dades. Un pas no tan cridaner però també molt significatiu va ser l’entrada al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. I no és aliena a tots aquests avenços la signatura de l’acord monetari amb la UE, que va significar el reconeixement de l’euro com a moneda oficial i l’assimilació del cabal comunitari en aquesta àrea. El secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, va ser l’encarregat de presentar ahir l’acord que permetrà participar en els mecanismes de finançament del Banc Europeu d’Inversions i convertir-se en el primer país tercer que obté finançament del fons de la Unió Europea. La possibilitat de poder demanar crèdits, amb unes condicions preferents per afrontar grans projectes d’infraestructura –és inevitable no pensar en el tren– suposa una interessant alternativa per a qualsevol país que, a més, gaudiria del suport tècnic que presta l’entitat. La satisfacció del Govern està més que justificada però abans de tirar de veta amb els diners dels altres –que tard o d’hora s’han de tornar amb més o menys interessos– s’ha d’avaluar amb el màxim rigor l’ús que se’n fa. La situació de les finances públiques no és alarmant però els 1.200 milions de deute amb què s’ha tancat la covid reclamen la màxima prudència, especialment pel pes dels impostos sobre el tabac en els comptes públics.