Turisme i retencions

Amb el retorn a la normalitat després de la pandèmia, les cues a la carretera han tornat a agafar protagonisme. Circular pel centre d’Andorra la Vella o Escaldes a segons quines hores és un malson per a qualsevol conductor. Al caos circulatori cal sumar-hi les interminables cues per travessar la Massana, a més de les clàssiques per entrar i sortir del país. Des de fa un temps, Canillo també s’ha convertit en un punt de trànsit conflictiu. La situació socioeconòmica i el context internacional del moment fan inevitable que la població situï com a principals preocupacions qüestions com l’habitatge i els salaris, tot i que el trànsit ja hagi tornat a guanyar punts en les enquestes realitzades pel CRES. Actualment, viure al centre és una opció només per a algunes butxaques i la població a les parròquies altes ha crescut amb el consegüent augment de circulació diària cap al centre. El Govern ha apostat per la gratuïtat del transport públic per intentar pacificar el trànsit, però el fet és que, malgrat l’augment inicial de passatgers, encara cal insistir perquè es produeixi un canvi d’hàbits. A més, cal tenir present que, tot i la gratuïtat, l’autobús segueix sense donar resposta a les necessitats de tota la població i s’ha de tenir en compte que un país en què la restauració i l’hoteleria tenen un pes important, probablement caldria un petit esforç per ampliar-ne els horaris i adaptar-los a aquests treballadors. Recentment, també s’han destruït zones blaves i aparcaments per a motos, cosa que fa als conductors donar voltes i entorpir la circulació. A tot plegat s’hi ha sumat un augment de turistes a la parròquia de Canillo, que respon a l’aposta del comú per atractius com el pont tibetà i el roc del Quer. A mitjan agost les cues van arribar a acumular sis quilòmetres durant pràcticament tot el matí. El comú va fer una primera prova pilot per reduir les retencions que no va tenir èxit. Ara proposa una sèrie de mesures, com eliminar passos de vianants, especialment els més propers a les rotondes, posar-ne d’elevats i fer les zones blaves més amples. La voluntat és posar en marxa la prova pilot per al pont de la Puríssima, moment de gran afluència turística a tot el país. Caldrà veure’n el resultat, però la qüestió hauria de servir d’exemple per plantejar prèviament el model de país, de turisme i de mobilitat que volem per a Andorra. Apostar per atractius turístics cridaners és una bona idea d’entrada, però que pot deixar molt mal sabor de boca a qui ens visita si per arribar-hi ha de fer sis quilòmetres de cua.