Crisi de creixement

Ha passat encara no un any des del debat d’orientació política del 2021 però comparant-lo amb la intervenció del cap de Govern d’ahir sembla haver transcorregut un lustre. “Alguna cosa no hem fet del tot bé, com a país, quan tenim una població de 80.000 persones i la nostra planificació urbanística admet increments a llarg termini propers a un milió.” Ho va expressar des de la tribuna el mateix Xavier Espot que de no referir-se al greu problema que significa el creixement urbanístic l’any passat l’ha col·locat en els primers llocs de l’agenda política. Alguna cosa no hem fet segurament prou bé i Demòcrates, amb responsabilitats al Govern i en cinc comuns, hi té força a dir. Com que a les portes de les eleccions els anuncis de futur són escassament creïbles va acompanyar-los amb una reforma presentada ahir mateix al Consell amb dos grans eixos. En un, s’estableix una moratòria que impedeix durant un any convertir pisos de lloguer en pisos turístics i, en l’altre, el Govern assumeix excepcionalment, mentre els comuns elaboren els estudis de capacitat màxima parroquial, bona part de les competències supeditant l’obtenció d’una llicència urbanística als informes favorables de Medi Ambient i Ordenament. En queden exclosos els edificis de pisos de lloguer, una exempció comprensible atès que en falten, i molts, al mercat, i, sorprenentment, els xalets, amb major consum de recursos per capita. El gir també afecta la captació de rendistes i capital forà. Espot va anunciar que s’introduiran canvis via esmena al projecte de llei d’inversió estrangera, presentat al juliol, per facilitar la creació de noves empreses, amb l’objectiu de donar prioritat a les inversions estrangeres que convenen al país i restringir l’arribada de nous residents passius. Aquestes qüestions s’han fet un lloc a l’agenda executiva del Govern, que no ha trigat a adonar-se que rere els plantejaments de la plataforma Concòrdia, qüestionant el model de creixement i d’inversió estrangera, hi ha un neguit real de la població.