Editorial
Urgència justificada
El PS va protagonitzar un espectacle poc edificant al Consell dimecres amb l’absència de bona part del grup i l’espantada per no debatre ni votar una llei important emparant-se en les discrepàncies pel procediment emprat
La taula tripartida que va elaborar la Constitució va atorgar al Consell el monopoli en l’elaboració i aprovació de les lleis. La voluntat de preservar el pes específic de la cambra va dur a descartar un mecanisme legislatiu previst en l’ordenament de molts països, com és el decret llei, per fer front a necessitats immediates que exigeixen modificacions normatives. El decret llei només és un acte legislatiu aprovat pel Govern que exigeix que en un determinat període el parlament el validi o queda derogat. L’eina, però, ha perdut la seva vocació primigènia per l’ús i abús d’alguns governs, contraris a l’excepcionalitat amb què va ser concebuda. A Andorra ha estat un lament reiterat de l’executiu la falta d’una delegació legislativa que agilitzi la presa de decisions en qüestions de caràcter urgent com quedava palès, per exemple, en els increments de taxes del tabac, l’impacte de les quals es restringia a causa de l’acumulació d’estocs dels productors durant la tramitació parlamentària. L’alternativa és el procediment d’extrema urgència i necessitat que permet al Govern presentar un text perquè sigui debatut en la totalitat, és a dir, sense possibilitat d’introduir-hi esmenes en un període màxim de dos dies, una via que s’ha repetit aquesta legislatura especialment en qüestions relacionades amb la covid. Aquest mateix dimecres el Consell va votar la llei de promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme amb aquest procediment. Qualsevol norma destinada a frenar o a moderar el boom constructiu exigeix discreció en la preparació i màxima agilitat en l’aprovació. El precedent de la moratòria del 2003, desvirtuada per l’allau de projectes presentats als comuns en anunciar-se molt abans, ja dona una idea de com és de sensible aquesta qüestió. Si en algun cas està justificat el tràmit d’extrema urgència és en aquest, tot i que pesi al PS, que es va emparar en aquesta qüestió formal per no haver-se de pronunciar sobre el fons d’una proposta que havia tingut molt poc temps per debatre.