Editorial
Mínim consum energètic
La imminent arribada de l’hivern obliga a concretar l’abast del pla d’estalvi energètic del sector públic, de les empreses i de les famílies per reduir la dependència exterior i intentar minimitzar l’impacte de l’increment de preus
Els comuns s’han compromès a adoptar les mateixes mesures d’estalvi energètic que el Govern. Les converses que han mantingut en les darreres setmanes es formalitzaran en la signatura d’un conveni entre les dues parts que ampliarà les actuacions previstes a l’administració general a l’àmbit local. La gravetat de la situació a nivell internacional, amb restriccions en el subministrament i l’espiral de creixement dels preus, i l’aposta de l’executiu perquè FEDA continuï subvencionant una part del cost de l’electricitat, obliga tots els consumidors del país a actuar amb responsabilitat. En el cas de les corporacions encara és més exigible l’esforç per un fet no precisament menor: la companyia elèctrica assumeix la meitat del consum de l’enllumenat públic. El repte que s’ha marcat l’executiu és un estalvi energètic del 15%, un llindar que de no aconseguir-se comportarà un increment dels costos que FEDA haurà d’acabar repercutint en el consumidor final si no vol hipotecar tot el seu programa d’inversions futures. L’objectiu del ministeri a nivell global és molt ambiciós atès el creixement demogràfic i immobiliari experimentat en el darrer any. Totes les parts, especialment en l’àmbit públic, han de maximitzar les mesures per anar tan lluny com puguin en la reducció del consum anant més enllà del percentatge global. Perquè mentre en qüestions com la il·luminació de monuments i carrers o la climatització el marge és ampli, en aquelles activitats en què l’energia està molt associada a la producció o al servei, com les estacions d’esquí o el transport, les possibilitats són més limitades. Els comuns estan obligats a elaborar plans de racionalització valents amb la xifra marcada pel Govern com a llindar mínim. L’exemple de les administracions ha de servir de palanca perquè el sector privat i les famílies el segueixin i adaptin de motu proprio els seus hàbits al nou context propiciant un canvi cultural que perduri en el temps un cop superada la crisi d’oferta derivada de la guerra d’Ucraïna.