Editorial
El fre als habitatges turístics
El nombre d’apartaments turístics ha experimentat un augment més que notable des de l’any 2010, passant del miler d’habitatges als 2.600 d’actuals. La Llei del 2018 va suposar una davallada de la xifra, però de poc impacte.
L’any 2018 la xifra d’habitatges de tipus turístic va experimentar el pic amb 2.716. Després d’aquesta punta i amb l’aprovació dels requisits d’una nova legislació, la xifra ha baixat sensiblement i a final del 2021 era de 2.593. Ara, la Llei aprovada aquesta setmana pel Consell per posar fre al boom constructiu també paralitza les noves llicències d’apartaments turístics. Una decisió que ha provocat, de moment, queixes i malestar del sector, essencialment perquè defensa que la moratòria no hauria d’afectar les llicències actuals, que es poden perdre si l’immoble canvia de propietari. Però les queixes i el malestar poden derivar en litigi, ja que la setmana vinent decidiran si enceten la via judicial. L’entitat que defensa els interessos del sector, l’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic (AEAT), va fer públic ahir un informe amb les xifres d’activitat, els llocs de treball i pernoctacions que generen, el volum de negoci i l’aportació a l’economia nacional. Aquesta fórmula d’allotjament té clarament un públic, però el debat és el mateix que es dona en altres destinacions turístiques, on és el límit, i més quan l’explotació turística xoca amb un problema evident d’habitatge residencial. El debat té aquest doble vessant, el del model turístic i la quantitat de places d’allotjament –que també afecta, evidentment, els hotels– i el de l’impacte sobre l’oferta de pisos per viure-hi tot l’any. No és evident que un propietari opti pel canvi d’ús del seu immoble, perquè pot trobar més rendiment a lloguers de setmanes o dies. Però la moratòria sí que assegura que aquesta opció no proliferi encara més, quan és evident que la xifra de places ja és prou considerable i que l’estadística d’ocupació és modesta i, anecdòtica, a l’estiu. De fet, la mateixa AEAT no se centra en aquesta paralització, els dubtes els genera que les llicències no es considerin consolidades si hi ha canvi de titular. I és possible que la justícia hagi d’acabar dirimint si l’administració lesiona els drets dels empresaris i propietaris d’aquest tipus de negoci amb el plantejament del text.