Editorial
Pujada de tarifes mèdiques
El ministre de Salut afronta una nova crisi després de la que ja va generar la cartera de serveis. El malestar expressat pels dentistes per unes tarifes obsoletes és quelcom compartit amb la resta de col·lectius sanitaris.
El Col·legi d’Odontòlegs ha expressat aquesta setmana el profund malestar del col·lectiu amb la congelació de preus que arrosseguen des de fa més de deu anys i que no ha resolt, afirmen, que aquest 2022 s’hagin adequat a la pujada de l’IPC. L’amenaça és la de denunciar el conveni amb la CASS i acabar sortint del sistema públic si no se’ls escolta. La reacció del ministre de Salut, Albert Font, va ser immediata obrint-se a unes negociacions que considera “legítimes” i a parlar d’augmentar les tarifes dels serveis que presten els professionals sanitaris liberals. Perquè els odontòlegs ho han tornat a posar amb fermesa sobre la taula, però és quelcom compartit per la resta de prestadors sanitaris. De fet, el ministre explicava divendres que aquell mateix matí s’havia trobat amb els metges i que també volen una ronda de converses. La voluntat negociadora ha frenat, per ara, la votació prevista pels odontòlegs per demanar el posicionament dels col·legiats sobre la sortida de la CASS. A partir d’aquí s’ha de veure quin marge de maniobra té el ministeri, tenint en compte el context inflacionista i l’impacte sobre el poder adquisitiu de les famílies. Qualsevol pujada de serveis bàsics que es plantegi ara serà impopular, com bé ja en deu ser conscient el Govern. El que sí que és una evidència és que la comunicació entre el ministeri i els prestadors sanitaris hauria de ser més fluida. Després de la crisi que va suposar la cartera de serveis, l’aprovació del tercer pagador per als majors de 65 anys també es va anunciar sense que almenys una part dels prestadors afectats en fossin coneixedors malgrat que la mesura té un impacte en les seves consultes. A l’espera del fruit que donin les converses anunciades, dues coses són clares, s’ha de mesurar la revisió de tarifes tenint en compte el context actual, i el sistema sanitari públic no es pot permetre, pel retrocés que suposaria, perdre prestacions com tenir part de l’odontologia covencionada. A partir d’aquí entrarà la capacitat negociadora de les parts implicades.