Editorial
Prioritat per la joventut
L’acord de Joventut és un ambiciós projecte amb el màxim consens de les forces parlamentàries. Afecta múltiples ministeris, que han d’incloure en les seves polítiques un canvi de perspectiva, i l’execució és controlada pel Consell
Les ministres d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, van comparèixer ahir davant la comissió legislativa del Consell per fer balanç de la situació actual del desenvolupament de l’acord de Joventut aprovat el juliol del 2021. La presentació d’ahir complementava la que va realitzar aquesta mateixa ministra el mes de juny, en què ja va oferir un repàs detallat de l’execució d’aquest pla. L’acord de Joventut, treballat per tots els grups de la cambra i presentat a tràmit parlamentari conjuntament, és exemplar tant des del punt de vista de treball transversal de les forces polítiques i d’escolta de la societat civil com de col·laboració entre el legislatiu i l’executiu. Són nombrosos els plans estratègics o d’accions desenvolupats al llarg de les darreres dècades dels quals no s’ha fet cap tipus de seguiment de la implementació ni, especialment, dels resultats assolits amb el pas del temps. La voluntat del Govern de compartir els treballs amb l’òrgan demandant i l’interès dels parlamentaris de fiscalitzar aquesta feina amb un afany constructiu però crític avalen el seguiment del programa. Si des del punt de vista formal el document és impecable l’abast i el nombre d’accions que conté són de difícil implementació. El desenvolupament de les setanta mesures i escaig és una feina ingent que va més enllà d’un ministeri o un altre i que implica introduir la perspectiva de joventut en les polítiques de totes les administracions, un replantejament que comporta un canvi cultural a l’administració general. Les polítiques de joventut han estat les més oblidades pels successius governs, que li han prestat molt pocs recursos i esforços. Les accions i la filosofia de l’acord tenen recorregut més enllà dels sis mesos que, com a màxim, queden de legislatura. El nou Govern haurà de seguir implementant un full de ruta encomanat pel Consell i la cambra haurà de controlar-ne l’evolució per garantir que el resultat final no sigui una pila d’informes guardats en un calaix.