Editorial
Sobreexplotació del territori
Dues visions oposades es van visualitzar la jornada d’ahir sobre el model de creixement. La Cambra de Comerç, expressant el seu neguit pels nous filtres en l’atorgament de llicències, i el Col·legi d’Arquitectes, demanant anar més enllà
El model de creixement ha esdevingut el tema central de l’agenda en una rentrée política preàmbul de les eleccions generals. El Govern, que fins ara havia contemplat el boom constructiu des de la barrera, va sacsejar el debat d’orientació política amb una reforma legislativa, tramitada com d’extrema urgència i necessitat, que frena la creació de nous pisos turístics i estableix un filtre en forma d’autorització dels ministeris de Medi Ambient i Ordenament del Territori per a qualsevol projecte constructiu destinat a habitatges de venda. La Cambra de Comerç va expressar ahir mateix en la presentació de l’informe econòmic anual la preocupació per les conseqüències de les mesures sobre la construcció essencial en la recuperació econòmica postcovid. El sector no tan sols no va caure en valor afegit el 2020, any de confinament i restriccions en la circulació de persones (+1,4%), sinó que va créixer desproporcionadament el 2021 (+23,5%). Josep Maria Mas va qüestionar la inseguretat jurídica generada i va sol·licitar un estudi econòmic sobre l’abast i l’impacte de la reforma legal. És legítim que aquest ens actuï com a portaveu dels empresaris i inversors neguitejats per la frenada en les llicències d’obra sobre el sector i la incertesa que propicia, però no pot ser aliè a la situació global i l’amenaça que suposa la voràgine constructora sobre el medi ambient i els recursos. Poques hores després de la crida empresarial i de la defensa governamental de les mesures, era un interlocutor qualificat com el Col·legi d’Arquitectes el que irrompia en el debat. Amb un bon coneixement de la situació, sol·licitava anar més lluny amb un replantejament urbanístic global, sota la forma d’un pla territorial general, per per fer front al creixement “desmesurat i indiscriminat”. I fins tenir-lo tancat demana una moratòria en totes les zones sense els serveis suficients. El Govern vol i dol. Es troba enmig de dos posicionaments cada cop més antagònics i haurà de decidir fins a quin punt vol frenar la sobreexplotació del territori.