Editorial
Pas lent del multifuncional
L’acord entre el comú d’Andorra la Vella i el Govern pel recinte multifuncional està tancat. La corporació haurà d’alliberar terrenys al costat de l’Estadi Comunal Joan Samarra i el ministeri s’ocuparà del projecte i la construcció
Andorra necessita un recinte de fires o congressos, un auditori que aculli espectacles de gran format, un espai que permeti simultàniament acollir partits de diversos esports amb diferent audiència i capacitat. Tot i això ho ha d’oferir l’anomenat edifici multifuncional, del qual fa més d’una dècada que es parla i que avança a velocitat institucional. En aquest llarg camí, un dels grans dubtes ha quedat per fi dissipat: la ubicació. La zona de l’Estadi Comunal esdevindrà un dels punts neuràlgics de la parròquia i del país amb un remodelada zona esportiva, i el multifuncional que se sumarà al proper Estadi Nacional, el Poliesportiu d’Andorra i el pavelló Joan Alay. Han estat anys d’indefinició del Govern, que ha valorat diversos indrets fins acabar donant l’OK a una proposta avalada pel comú de la capital. La sessió celebrada ahir de la corporació va permetre conèixer nous detalls del projecte, el més transcendent dels quals és que s’allargarà indefinidament en el temps. Dues són les barreres que queden per superar. La principal és que el comú no és propietari dels terrenys on es vol aixecar. Necessita obtenir 30.000 metres quadrats –9.000 més que els ocupa l’estadi– gràcies a la cessió per urbanitzar d’una vintena de propietaris privats. Només amb un ampli acord s’aconseguirà alliberar prou espai públic per desenvolupar el pla especial. L’altre condicionant és la pista d’atletisme, fonamental per a la celebració la primavera del 2025 del Jocs dels Petits Estats i, per tant, la reforma de l’estadi no s’iniciarà fins acabada la competició. La prioritat ha de ser la negociació del comú amb els propietaris perquè es pugui disposar en el termini més breu possible del solar. L’estadi i el multifuncional s’han de concebre i integrar en un únic projecte global, però hi ha d’haver marge perquè la construcció d’un equipament i altre sigui totalment independent, perquè no calgui esperar quasi tres anys per poder fer la primera palada d’un necessari, imprescindible i també urgent, encara que a molts no el ho sembli, recinte multiús.