Editorial
Pressupost expansiu
El darrer pressupost de la legislatura ja es troba al Consell. S’ha elaborat amb una previsió rècord d’ingressos i, sobretot, de despeses, que amb 553 milions d’euros se situen molt per sobre del 2020, el pitjor any de la covid
El Govern ha tancat i ha presentat a tràmit parlamentari el primer pressupost ordinari després de dos exercicis marcats per la covid. Els comptes tornen a complir l’anomenada regla d’or amb el dèficit i l’endeutament per sota de l’1% i el 40% del producte interior brut (PIB), respectivament. S’ha de dir, no obstant això, que la inflació, que ha disparat el PIB, s’ha convertit en aliada inesperada en permetre un increment del sostre de despesa. La Llei de sostenibilitat de les finances públiques autoritza el dèficit controlat de les administracions i el Govern s’hi ha acollit situant-lo en 31 milions. El creixement viscut per l’apartat d’ingressos, que s’enfila fins als 522 milions, una xifra difícil d’augurar fa quatre anys, no ha estat suficient per cobrir la voracitat d’una despesa corrent (+13%) que no para de créixer de manera sostinguda, que no sostenible. La ràtio d’endeutament, situada molt per sota dels països de l’entorn, va permetre a l’administració afrontar la pandèmia destinant recursos a les empreses i les famílies. El coixí va donar un ampli marge de maniobra al Govern per afrontar les noves necessitats sanitàries i els ERTO a costa de disparar l’endeutament en més de 1.000 milions. Sembla que, després de dos anys amb necessitats extra i amb les múltiples incerteses que pesen sobre l’economia mundial, tocava encarar el camí de retorn cap a la contenció en lloc d’apostar de nou per un pressupost expansiu. Pràcticament tots els ministeris creixen en un percentatge de dos dígits exceptuant Educació (5%), Administracions Públiques (6%) i Salut (9%). Caldrà esperar el detall del projecte de llei de pressupost –el Govern ahir tan sols va lliurar un quadre d’alt nivell– per avaluar amb les partides concretes la justificació de l’increment de la despesa però, d’entrada, sembla desproporcionat el comportament de ministeris com Economia (40%), Turisme i Telecomunicacions (20%) o Cultura i Esports (16%), especialment perquè si es compleixen les pitjors perspectives caldrà diners per a d’altres prioritats.