Editorial
Un conveni de referència
La direcció i els treballadors del SAAS van presentar ahir el primer conveni col·lectiu de l’empresa, que es va començar a negociar el 2019 i que després de la interrupció a causa de la pandèmia s’ha acabat tancant aquest any
El reconeixement i el desenvolupament jurídic de tots els drets de caire laboral, un dels grans tabús del segle XX a Andorra, ha tingut escassa incidència en el món de l’empresa. El diàleg social, eina bàsica d’interrelació entre empresaris i treballadors, continua sent, una dècada després de la promulgació del Codi de relacions laborals, molt marginal. La creació del Consell Econòmic i Social, amb caràcter purament consultiu, ha permès al Govern, la patronal i els sindicats debatre sobre aspectes laborals. Són molt poques les empreses, però, que compten amb representants sindicals i encara menys les que han aprovat convenis col·lectius. L’acord presentat ahir entre la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i els representants dels treballadors és en aquest sentit una excel·lent notícia. El conveni subscrit, el primer a la història de l’organisme, no tan sols permet establir unes normes clares salarials i de promoció de la plantilla, sinó que alhora pot servir perquè moltes altres empreses del mateix sector públic o del privat apostin pel diàleg social. El SAAS és dins de l’ecosistema andorrà un gegant amb un total de 1.100 treballadors amb una àmplia tipologia de llocs i perfils de treball, en molts casos d’alta qualificació. La transcendència del servei que ofereix, que la covid encara ha posat més en valor, fa recomanable la màxima estabilitat d’estructura i plantilla. És una activitat amb un dèficit de professionals al país que exigeix la incorporació de provinents de l’estranger, majoritàriament Espanya. El conveni no tan sols hauria de permetre fidelitzar els actuals treballadors, sinó fer més atractiu l’hospital per als sanitaris de fora. El moviment sindical i la negociació col·lectiva a Andorra és a les beceroles. La possibilitat que una activitat de gran pes a l’economia com podria ser el turisme estigui regulada per un conveni sectorial sembla molt llunyana. Els acords negociats a cada empresa haurien de ser el caldo de cultiu perquè en un futur se’n puguin segellar de globals que n’impliquin diverses.