Editorial
Faves comptades
El Govern ha anunciat una nova pujada de les tarifes elèctriques però ajudant 10.000 famílies amb rendes baixes. La situació de FEDA, que acumula pèrdues milionàries, li impedeix assumir els constants increments de l’energia que importa
La crisi energètica, amb la guerra d’Ucraïna com a detonant, ha sacsejat el món i, particularment, els acomodats països de l’Europa occidental. Andorra no ha estat ni de bon tros el país més damnificat per les restriccions i l’espiral de preus. Tot i la marcada dependència exterior –d’on arriben tres quartes parts de l’electricitat consumida– les tarifes s’han mantingut molt per sota dels països veïns. La bona gestió per part de FEDA, que paga la meitat de l’energia importada a un preu preferencial, i la subvenció a càrrec de les pròpies reserves dels kilowatts consumits, ha permès als ciutadans gaudir d’unes condicions, comparativament, molt bones. La situació ha esdevingut insostenible i ha obligat a dos ajustaments de preus aquest any. L’increment aplicat pels subministradors forans i el risc de talls, que ja s’han començat a produir, obliguen a una actuació contundent per part del Govern que eviti situar la companyia en una situació insostenible. FEDA, una de les joies de la corona, ha assumit a costa dels propis comptes la major part de la crisi, fins al punt d’hipotecar la capacitat inversora futura. El Govern va reiterar al llarg de l’estiu la necessitat de reduir el consum energètic com a mínim un 15% per poder fer front a la carestia. El mes de setembre no tan sols no va baixar, sinó que encara es va incrementar un 2% respecte d’ara fa un any. Corresponsabilitzar les administracions, les empreses i els particulars per aconseguir un objectiu global, estratègia que va funcionar molt bé durant la pandèmia, no ha estat aquest cop prou efectiu. L’amenaça de talls de subministrament exterior –avui hi ha previst el tercer– fa que sigui urgent l’aplicació de mesures obligatòries per al sector públic i els privat, per reduir dràsticament el consum. Cadascun en la mesura de les seves possibilitats però partint de la premissa del màxim possible tant per reduir la factura global per a l’operadora pública i els clients com per rebaixar la demanda als països veïns, que també estan fent mans i mànigues per estalviar.