Editorial
Viatge fructífer
La delegació de la Unió Europea ha pogut copsar durant l’estada a Andorra els neguits dels agents econòmics i socials sobre el futur acord i n’ha tingut prou per constatar la necessitat de reforçar la comunicació amb la ciutadania
La visita del comissari europeu Maros Sefcovic va molt més enllà de la dimensió purament institucional. El polític eslovac, que ocupa una de les vuit vicepresidències de la UE amb les competències en l’àrea de Relacions Interinstitucionals, és alhora el màxim responsable polític de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea dels tres microestats: Andorra, Mònaco i San Marino. Des de l’inici de les converses, el 2015, el Govern andorrà va tenir com a interlocutor el Servei Europeu d’Acció Exterior i tres equips de treball diferents. El gener d’aquest any el dossier fa un salt qualitatiu en passar al secretariat general de la Comissió, “al cor de la màquina”, segons descriu molt gràficament el secretari d’Estat Landry Riba, amb el vicepresident com a màxima referència. Les autoritats dels tres petits països veuen reforçada la negociació amb un interlocutor al més alt nivell i amb majors recursos dedicats, un senyal que la Comissió no es desentén d’un acord que ha de permetre a estats històrics del vell continent encaixar en el mercat únic i assumir els pilars que constitueixen el cuore de la Unió Europea. Les reunions sobre el terreny, el coneixement de primera mà dels neguits i les aspiracions de les parts, posar cara als noms i càrrecs són tant o més efectius que les trobades bilaterals a cop de PowerPoint. La delegació de Brussel·les ha pogut copsar, a més, la incertesa que provoca en els agents econòmics i socials un acord i les dificultats per visualitzar els avantatges de lligar-se a una gran entitats econòmica però també política com és la Unió Europea. Les negociacions tècniques estan molt avançades, com ha detallat el cap de Govern en les reunions públiques, però els polítics poden tenir un paper decisiu en el desbloqueig dels aspectes més complexos, com la lliure circulació de persones o el dossier de les telecomunicacions. L’acord, però, tindrà ben poc valor si no s’aconsegueix que la ciutadania, que haurà de validar-lo en referèndum, no té una fotografia sobre els beneficis i les amenaces.