Editorial
Compte amb l'estadística
Un estudi de la CEA, elaborat amb dades oficials, conclou que els treballadors han guanyat globalment poder adquisitiu el darrer any. Les taules d’Excel, però, no sempre reflecteixen amb claredat què li passa al gruix de la població
La Confederació Empresarial (CEA) va presentar ahir als sindicats un informe d’elaboració pròpia basat en les dades oficials del departament d’Estadística sobre l’evolució salarial comparant-la amb els increments de l’IPC. La conclusió de la patronal –que adopta les variacions del salari mínim i del mitjà com a models– és que els treballadors no tan sols no han perdut, sinó que han guanyat poder adquisitiu al llarg de les dues darreres dècades, i en l’últim any en particular, perquè els sous han crescut per sobre de la inflació. La Confederació conclou, per tant, que el mercat s’autoregula de manera molt més eficient que quan és el Govern qui fixa per llei els increments com en el cas del salari mínim, que ha crescut més moderadament. De ben segur que la mateixa font documental que ha usat la CEA per a la seva anàlisi –les dades oficials del Govern– les podria emprar l’USdA per contrarestar-les i presentar, per exemple, un comparatiu que demostrés que el salari mitjà encara no ha recuperat el poder adquisitiu precovid. La utilització del salari mitjà en genèric també dificulta qualsevol tipus de comparació perquè correspon a la remuneració que rep un assalariat treballi les hores que treballi i independentment de quantes feines tingui. Qualsevol anàlisi hauria pogut tenir en compte altres referències com el salari medià o el modal, segurament més representatives per al gruix de la població. Perquè de ser absolutes les conclusions de la patronal serien innecessàries les mesures aprovades per reforçar el poder adquisitiu de les famílies aprovades pel Govern i el Consell, perquè, tot i el creixement desmesurat dels preus, els treballadors disposarien de més renda disponible. Darrere el raonament de la CEA no es pot amagar la necessitat d’ajustar els salaris a la inflació, ja sigui a través d’un gran pacte social dels agents econòmics o per la via imperativa de la llei perquè, malgrat el que diguin les estadístiques, cada cop hi ha més gent que pateix per viure dignament i necessita del suport dels ajuts públics.