Editorial
La informació és clau
La visita de Maros Sefcovic ha evidenciat que cal fer un esforç comunicatiu amb la ciutadania per explicar-li les oportunitats i les amenaces d’un acord d’associació. L’estratègia utilitzada fins ara no ha funcionat.
La visita del màxim responsable polític de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, Maros Sefcovic, dijous passat, va fer aflorar les queixes i crítiques dels representants empresarials i sindicalistes del país per la manca d’informació sobre les negociacions. La vista probablement va convèncer aquells que ja estaven a favor d’un acord i va generar més dubtes a aquells que hi mostren recel. No es pot negar que la visita és una mostra d’interès de la comissió per conèixer el país des de dins i tancar un acord favorable tenint en compte la realitat de l’indret. Les reunions sobre el terreny, poder parlar i copsar els neguits i les pors de la societat civil del país i conèixer de primera mà les particularitats del Principat de ben segur que serà favorable per poder arribar a una entesa que beneficiï Andorra. És un fet també que les trobades amb els diferents agents econòmics i socials del país també van ensenyar a la Comissió Europea que ens va visitar que hi ha una manca d’informació que no permet a un important gruix de la ciutadania posicionar-se sobre un acord tan important com el que ens ocupa, que marcarà el futur del Principat. Els responsables de les negociacions argumenten que, fins ara, s’ha fet un treball tècnic i que tot just ara comença la part més política que ha de permetre desencallar alguns dels aspectes més rellevants i que preocupen més, com són la lliure circulació de persones i el futur d’Andorra Telecom. La veritat és, però, que la ciutadania té la sensació de parlar només de línies vermelles i particularitats del país que es volen intentar mantenir, però molt costa que en parlar de l’acord d’associació també es parli d’avantatges i oportunitats i no només d’amenaces i línies vermelles. El Govern ha intentat comunicar els pros i els contres de les negociacions amb Brussel·les amb reunions de poble a totes les parròquies, entre altres iniciatives. Cap no ha tingut l’èxit que mereix un pas tan important com aquest i que s’haurà d’acabar culminant amb un referèndum i, per tant, amb la validació de la ciutadania. És evident que cal fer un replantejament i un esforç per involucrar-hi la població i fer-li arribar arguments de pes i reals per tal que es formi una opinió sobre els avantatges i els inconvenients d’un acord d’associació amb la Unió Europea per emetre un vot responsable que definirà el futur d’Andorra. En cas contrari, de ben poc hauran servit els set anys que ja fa que mantenim negociacions i els esforços per preservar part de les particularitats del país.