Sentir-se segur a l'escola

L’assetjament escolar és un problema encara molt present a les aules i que, malgrat els esforços per visibilitzar-lo, continua afectant molts estudiants. La sortida a la llum d’un nou cas recent a l’escola Janer ha tornat a posar en el focus de l’actualitat la necessitat de seguir incidint en la conscienciació per tal que les víctimes s’atreveixin a denunciar i que els agressors s’adonin del mal que poden arribar a ocasionar. No es tracta només de fer passar una mala estona a un company de l’escola, sinó que pot causar fracàs escolar, fòbies, inseguretat, baixa autoestima i fins i tot intents de suïcidi. És, doncs, tant o més important que els agressors entenguin que no és una broma, com que les víctimes s’empoderin per alçar la veu. També igual d’important és que aquells infants que no participen directament en els actes, però que en són coneixedors, s’atreveixin a fer un pas en favor dels companys que ho estan patint i no es converteixin en còmplices a través del seu silenci. Empoderar els infants i els adolescents en aquest àmbit és fonamental per establir xarxes de complicitat que permetin visibilitzar la violència física i/o psíquica tant en l’àmbit escolar com a fora, ja que sovint hi ha una continuïtat entre el que passa a les aules, al carrer, a les activitats extraescolars o a internet, i es poden allargar molt en el temps. Les víctimes que alcen la veu i comparteixen el seu cas de manera pública són imprescindibles per animar altres persones que estiguin passant pel mateix a no tenir por ni vergonya d’explicar el que els està passant. Al mateix temps, són un exemple real que és possible sortir del calvari pel qual ara estan passant i, sobretot, que no s’han de culpar. El bullying és difícil de gestionar, especialment en edats tan delicades en què la personalitat encara s’està formant i els sentiments sovint encara costen d’expressar. Per això, la tasca dels pares i dels educadors és essencial, per posar nom a situacions molt delicades que en algunes ocasions els infants són incapaços de gestionar. Cal que les escoles tinguin un protocol clar a seguir en aquests casos i que els professors disposin de formació per tal de detectar situacions anòmales com més aviat millor. El darrer cas es va destapar quan l’alumna va explicar el que li passava després d’una xerrada oferta pel cos de policia a l’escola. És important que l’estudiant trobés un espai segur on exposar el que sentia, però cal que aquesta confiança la trobin tots els estudiants a l’escola, on van cada dia i on s’han de sentir segurs.