Editorial

Periodisme amb majúscula

El català Albert Llimós ha estat guardonat amb el Premi Àlex Lliteras, un guardó que sota els auspicis del Govern, el MoraBanc Andorra, RTVASA i el Diari d’Andorra reitera en aquesta segona edició la devoció pel periodisme compromès

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Només el temps permet avaluar la trajectòria d’un premi. Els participants, els treballs presentats, la composició dels jurats, els arguments expressats a les actes, la nòmina de guardonats i, sobretot, la qualitat de la seva proposta van bastint-lo al llarg dels anys. Des de la perspectiva professional i humana, el Premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu no podia començar millor. Els guanyadors de la primera edició, els periodistes Sique Rodríguez, Adrià Soldevila i Sergi Escudero, van ser reconeguts per haver destapat a Ser Catalunya el Barçagate, i l’ús de les xarxes social per encàrrec de la junta presidida de Josep Maria Bartomeu per crear estats d’opinió favorables i minar la imatge d’adversaris, jugadors i periodistes. La part més fosca del futbol professional, dels interessos i les lluites de poder apareixia en una investigació que va sacsejar el club català i que ha acabat als tribunals. També de transcendència i impacte, i amb el Barça de nou com a protagonista indirecte, és el premi d’aquest any. El jurat, de manera unànime, l’ha atorgat al periodista Albert Llimós, que en un colpidor i treballadísssim reportatge al diari Ara denuncia els presumptes abusos sexuals comesos de manera continuada al llarg de vint anys d’activitat docent per Albert Benaiges, excoordinador de futbol base del Barça i un referent de l’esport de base català. Les informacions permeten aflorar una realitat, també silenciada en el món de l’esport formatiu, i donen veu directa o indirecta a la seixantena de víctimes que han trencat a través de Llimós anys de silenci. Excel·lent comunicador i consumidor qualificat de periodisme, l’Àlex estaria orgullós de donar nom a un guardó que reconeix els professionals lleials i honestos, que legitimen la necessitat d’un ofici més qüestionat que mai. Com també hauria gaudit del col·loqui sobre la revista Panenka, que en temps convulsos, d’urgències, fanatisme i cridòria, parla de futbol analíticament i assossegada però també d’històries humanes, socials o polítiques i les embolica amb cura i bon gust.

tracking