Editorial
Periodisme amb majúscula
El català Albert Llimós ha estat guardonat amb el Premi Àlex Lliteras, un guardó que sota els auspicis del Govern, el MoraBanc Andorra, RTVASA i el Diari d’Andorra reitera en aquesta segona edició la devoció pel periodisme compromès
Només el temps permet avaluar la trajectòria d’un premi. Els participants, els treballs presentats, la composició dels jurats, els arguments expressats a les actes, la nòmina de guardonats i, sobretot, la qualitat de la seva proposta van bastint-lo al llarg dels anys. Des de la perspectiva professional i humana, el Premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu no podia començar millor. Els guanyadors de la primera edició, els periodistes Sique Rodríguez, Adrià Soldevila i Sergi Escudero, van ser reconeguts per haver destapat a Ser Catalunya el Barçagate, i l’ús de les xarxes social per encàrrec de la junta presidida de Josep Maria Bartomeu per crear estats d’opinió favorables i minar la imatge d’adversaris, jugadors i periodistes. La part més fosca del futbol professional, dels interessos i les lluites de poder apareixia en una investigació que va sacsejar el club català i que ha acabat als tribunals. També de transcendència i impacte, i amb el Barça de nou com a protagonista indirecte, és el premi d’aquest any. El jurat, de manera unànime, l’ha atorgat al periodista Albert Llimós, que en un colpidor i treballadísssim reportatge al diari Ara denuncia els presumptes abusos sexuals comesos de manera continuada al llarg de vint anys d’activitat docent per Albert Benaiges, excoordinador de futbol base del Barça i un referent de l’esport de base català. Les informacions permeten aflorar una realitat, també silenciada en el món de l’esport formatiu, i donen veu directa o indirecta a la seixantena de víctimes que han trencat a través de Llimós anys de silenci. Excel·lent comunicador i consumidor qualificat de periodisme, l’Àlex estaria orgullós de donar nom a un guardó que reconeix els professionals lleials i honestos, que legitimen la necessitat d’un ofici més qüestionat que mai. Com també hauria gaudit del col·loqui sobre la revista Panenka, que en temps convulsos, d’urgències, fanatisme i cridòria, parla de futbol analíticament i assossegada però també d’històries humanes, socials o polítiques i les embolica amb cura i bon gust.