Actualitzar els salaris

La situació econòmica actual, amb una inflació pels núvols, els preus dels habitatges desorbitats, la crisi energètica a les portes de l’hivern i el llast encara de la crisi que va provocar la pandèmia, ha afectat inevitablement el poder adquisitiu de la ciutadania. Tot plegat provoca que sigui inevitable posar sobre la taula la necessitat d’actualitzar els salaris, especialment els més baixos, per lluitar contra una situació econòmica difícil que ha fet incrementar els preus de les necessitats bàsiques com ara el menjar o els carburants. Alhora, s’ha cregut convenient, un any més, congelar els lloguers, si bé encara no s’ha decidit en quin percentatge amb relació a l’augment de l’IPC es podran actualitzar els arrendaments l’any vinent. La voluntat és que sous i lloguers s’incrementin en la mateixa proporció malgrat que no en totes les franges salarials. Els representats sindicals i empresarials van acordar ahir que s’apliqui el total de l’IPC al salari mínim si es manté a final d’any prop del 5%. És al primer acord al qual arriben sindicats i patronal, malgrat que no és gaire significatiu tenint en compte que ja es preveia actualitzar el salari mínim amb l’IPC. El problema real és en quina proporció s’han d’incrementar també la resta de salaris, especialment els que es troben entre el mínim i el mitjà, on s’engloba el gruix de la població del país. Hi ha sous que fa anys que no s’actualitzen amb l’IPC i les dificultats econòmiques que han hagut d’afrontar les empreses els darrers anys tampoc han propiciat d’actualitzar-los. Tot plegat ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu que s’acumula i que ara es fa notar amb força amb la pujada del preu del carro de la compra o de l’habitatge. Una possibilitat amb la qual es treballa és adaptar l’increment de les nòmines per franges salarials, de manera que augmentin més els sous més baixos. Determinar en quina franja salarial es fa el tall serà difícil, ja que l’increment generalitzat dels preus està provocant que la classe mitjana també es vegi fortament afectada per la pèrdua de poder adquisitiu. Arribar a un punt d’entesa entre sindicats i patronal també serà complicat, ja que les demandes dels uns i dels altres parteixen de posicions contraposades. El debat entre els dos actors és positiu i qualsevol entesa que trobi l’equilibri entre treballador i empresa s’ha de celebrar. En última instància, però, serà el Govern qui haurà de decantar la balança i prendre decisions sobre la base d’un IPC que encara es desconeix però que tot apunta que serà important.