Editorial
Assetjament a l'escola
El primer dijous de novembre es commemora el Dia internacional contra la violència, l’assetjament i el ciberassetjament en l’àmbit escolar. Una xacra que cal combatre amb prevenció, denúncia i educació en el respecte
Ahir, primer dijous de novembre, els països membres de la Unesco van commemorar el Dia internacional contra la violència, l’assetjament i el ciberassetjament en l’àmbit escolar. Amb el lema No sota la meva vigilància: el paper dels docents en la prevenció i l’abordatge de la violència escolar, la jornada d’ahir va esdevenir un reconeixement al fet que aquesta pràctica atempta contra els drets dels infants i adolescents, especialment contra la seva salut i benestar. Segons va informar el Govern en un comunicat, el curs passat es van notificar 21 casos d’assetjament en total als tres sistemes educatius. El 80% de les denúncies van fer referència a alumnes que cursaven segona ensenyança, la majoria de víctimes, un 60%, van ser del gènere masculí, i una de cada dues agressions verbals va acabar derivant en una agressió física. Al sistema escolar andorrà, entre els diferents tipus d’assetjament, el més comú és el verbal, seguit de l’assetjament físic, el ciberassetjament i l’exclusió social, afegia l’executiu. El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior també va informar ahir de la posada en funcionament d’un nou telèfon directe per denunciar casos d’assetjament, el 743 313, que se suma als canals ja existents: el diàleg directe amb l’escola, l’aplicació B-Resol i el correu inspeccioeducativa@govern.ad. La prevenció és fonamental per evitar els casos d’assetjament en l’àmbit escolar i tant els pares com l’escola han de fer una feina activa per evitar que es donin situacions d’aquest tipus. Més enllà de la prevenció, també és important saber actuar de manera ràpida i efectiva quan es detecten casos d’assetjament. També cal educar en el respecte. És el recurs més potent per aconseguir que en un futur les denúncies siguin zero. Per això és necessari que el tema no sigui un tabú, que les escoles que en pateixen algun cas l’abordin obertament. D’aquesta manera no tan sols es llança el missatge a tot l’alumnat que ha d’implicar-se en la solució, també s’aconsegueix que la víctima se senti menys sola, menys desprotegida.