El futur de les pensions

El futur de les pensions centra els discursos polítics i de la CASS i les pàgines dels mitjans de comunicació des de fa anys. Les solucions són diverses, però no infinites i totes conegudes. Des d’apujar l’edat de jubilació, a crear plans d’empresa privats, augmentar les cotitzacions o finançar la branca de salut a través del pressupost de l’Estat, entre altres. Aplicar la reforma és complicat políticament parlant pel preu electoral que suposa. Cap de les propostes que caldrà aplicar tindrà suport popular. Sobre la taula s’ha proposat en diverses ocasions un pacte d’Estat per tal d’afrontar la reforma entre el Govern i els grups tant de la majoria com de l’oposició, atenent que es tracta d’una qüestió important que va més enllà d’una legislatura. Amb aquesta voluntat, es va crear la comissió especial al Consell General, en la qual, amb l’objectiu de trobar solucions, s’han posat sobre la taula múltiples estudis actuarials, diferents propostes per revertir la tendència i moltes reunions per encarar una qüestió complexa i que més tard o més d’hora ens afectarà a tots. Després de mesos de feina i amb tota la informació ja presentada, els grups parlamentaris -excepte terceravia, que no hi participa- han tancat un preacord dels punts que hauria d’incloure la reforma. Entre aquests hi ha el traspàs d’una part de la cotització de la branca salut a la de jubilació, l’augment de les cotitzacions destinades a les pensions, incrementar l’edat de retir i establir una pensió mínima i màxima. Els consellers han plantejat diferents escenaris en funció dels percentatges a modificar o dels preus o l’edat a determinar que ara estan estudiant els experts per saber les conseqüències de cada decisió. A partir d’aquesta anàlisi, els parlamentaris acabaran d’establir els canvis per garantir el futur de les pensions. El temps apressa i la legislatura és a punt d’acabar-se, cosa que fa complicat que es pugui entrar en forma de llei les decisions que s’acabin prenent. Queda poc temps, però s’ha fet molta feina els darrers mesos i seria llàstima que no es materialitzés en una proposta. Deixar l’acord escrit és un primer pas, però el resultat de les eleccions no el sap ningú i un canvi en la composició del Consell podria deixar en res la feina feta durant mesos. Tirar endavant la reforma, a més, donaria un missatge de responsabilitat pública independentment dels interessos electoralistes dels partits. Tornar a convertir la qüestió en temàtica de campanya electoral no farà res més que cansar la ciutadania i allargar una sèrie de decisions que ja van tard.