Sense pacte salarial

El novembre passat el Govern va aprovar el reglament d’un òrgan consultiu i assessor creat amb l’objectiu que els agents socials intervinguin activament en els àmbits socioeconòmic, laboral i ocupacional. El Consell Econòmic i Socials està format per representants del Govern i dels agents socials a través, especialment, de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Té la finalitat d’establir un espai de diàleg i cooperació en matèria de relacions laborals i de foment de l’ocupació i formació en el treball. Encara que no hi havia gaires expectatives en aquesta primera experiència de diàleg dins d’un organisme reconegut, és evident que es tracta d’un primer pas perquè les entitats agafin la batuta i no deixin tota la responsabilitat en mans de l’executiu, que sap que cap de les seves decisions deixarà satisfetes les parts en disputa. Això és exactament el que ha passat en les converses per determinar de quina manera s’han d’actualitzar els salaris en funció d’un IPC que molt probablement acabarà l’any en un 7%. La reunió d’ahir del Consell Econòmic i Social va finalitzar sense pacte. Els empresaris es van mostrar disposats a apujar els sous mínims en funció de l’IPC –encara que sigui del 7%–, una concessió que queda molt lluny de la posició sindical, que defensa un increment per a tothom i que en quatre anys els salaris s’hagin actualitzat un 20% –un 5% anualment–. La pilota passa a mans del Govern, que sap que la classe treballadora i mitjana té dificultats i ha perdut molt poder adquisitiu, i també sap que moltes empreses asseguren que no podrien fer front a un increment important a tota la plantilla, sense posar un límit a les nòmines més elevades. El topall, que encara no ha transcendit, podria ser el salari mitjà com a referència. El que és clar és que l’acord no es pot demorar més temps. Queda un mes per finalitzar l’any i no es tracta d’optar per una decisió salomònica, sinó pel que més convingui al país. I això, en el context actual, és realment molt complex.