Editorial
Els deures de Concòrdia
Concòrdia es va constituir dijous com a partit polític. Cerni Escalé liderarà electoralment una formació que aspira a obtenir representació i que té el repte d’aterrar un ideari genèric i convertir-lo en un programa de Govern
Concòrdia ha deixat de ser un moviment ciutadà per convertir-se en partit polític. Dijous va celebrar l’assemblea constituent amb l’elecció dels òrgans de govern i del cap de llista, Cerni Escalé, per a les eleccions generals de l’any vinent. La trentena de militants presents han d’esdevenir el nucli dur d’un corrent polític que aspira a obtenir representació al Consell General. La irrupció de Concòrdia, el juliol passat, va sacsejar l’agenda política amb un discurs basat en l’oposició al model de creixement urbanístic, el neguit per l’impacte de la inversió estrangera i preocupació per la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquests tres eixos per si sols ja li garanteixen un nínxol a l’atapeït i fragmentat panorama polític i expectatives d’arrencar vots a la dreta, al centre i, sobretot, a l’esquerra. La joventut, formació i, fins i tot, la inexperiència política dels líders juga a favor d’un moviment que proposa superar l’actual statu quo i acostar la política als ciutadans. Les expectatives generades s’han vist afavorides pel protagonisme que els ha atorgat la majoria de Govern colant-los en el debat d’orientació i en el discurs de Xavier Espot d’acceptació com a candidat de Demòcrates. Sense voler treure mèrit ni valor als plantejaments de Concòrdia, el camí que han recorregut fins ara és curt i poc costerut. Han tingut l’habilitat de posar el termòmetre per captar neguits compartits per bona part de la ciutadania i formular postulats d’alt nivell plasmats en un decàleg sense detall i, encara menys, propostes concretes. Tenen pocs mesos per davant per avançar en l’ideari i explicitar un programa amb accions específiques en tots els àmbits: economia, finances, model d’estat, fiscalitat, funció pública, nacionalitat, medi ambient, afers socials, avortament, territori, immigració, exteriors, cultura... La suma de propostes, més enllà de les generalitats, permetrà situar-los políticament perquè com verbalitza un dels fundadors més enllà de si se situen a la dreta o a l’esquerra el posicionament el marcaran els seus fets.