Editorial
Un fre per al comerç
Fa anys que es parla dels lloguers de l’habitatge, i amb tota la raó, ja que es tracta d’un bé de primera necessitat i d’un dret que les administracions han de garantir. Però altres lloguers, com el del comerç, també suposen ja un problema.
La situació del comerç és com una muntanya russa, amb pujades i baixades, tot i que tradicionalment el sector tendeix cap al pessimisme i fa normalment un balanç negatiu en aquelles dates tradicionals quan els car-rers d’Andorra s’omplen de visitants. La imatge que dona l’eix comercial i la gran quantitat de franquícies que s’interessen per Andorra fa deduir que continua sent un negoci. Probablement per al comerciant familiar i tradicional, cada cop menys, tenint en compte que s’imposen les grans marques i que el diferencial de preus gairebé no existeix en relació amb Espanya, on la gran competència imposa una gran quantitat de promocions i ofertes. El gran llast del sector a Andorra són els lloguers, especialment a les zones amb més afluència. Els lloguers, com en el cas dels habitatges, estan seguint una línia ascendent que complica la supervivència de molts negocis. És molt significatiu que cap comerciant no hagi volgut exposar públicament els seus problemes, especialment pel que fa a l’increment del lloguer dels locals, ja que aquests han quedat exclosos de la intervenció que el Govern aplica als lloguers de l’habitatge. En alguns casos, els negocis estan pagant quantitats estratosfèriques, però la por de no aconseguir mantenir l’espai comercial fa que s’imposi el silenci. Molts d’aquests contractes han vençut o es renoven any a any. Hi ha la possibilitat, com està passant en molts casos, que el propietari rebi una oferta més suculenta i decideixi canviar de llogater. Aquesta incertesa impedeix una bona gestió i invertir en el negoci, i no és estrany que encara es trobin botigues que necessitin ser modernitzades. Certament, el sector ofereix una cara molt moderna i atractiva, però a banda del sector premium de l’eix Andorra la Vella-Escaldes Engordany, on els arrendaments no són a l’abast de tothom, n’hi ha d’altres de més modestos. El comerç segueix identificant-se amb Andorra, i la mostra és que, si bé cada any tanquen negocis, se n’obren de més. Però cal donar-hi suport, i el lloguer és també un fre.