Editorial
Mesures de xoc a la justícia
La situació de la justícia és un dels problemes més apressants que ha hagut d’afrontar el Govern aquesta legislatura. El pla de xoc, articulat a través d’una llei, ha de revertir una situació que llasta un dels pilars de l’estat de dret
El Consell General va aprovar ahir amb una amplíssima majoria l’anomenat pla de xoc de la justícia, un text òmnibus que dotarà aquest pilar fonamental de l’estat de dret de més recursos, de processos més àgils i de major transparència. La bateria de canvis que preveu el text legal, que va comptar amb el vot favorable dels grups de la majoria i del PS, ha de permetre fer front al col·lapse judicial perquè en el termini de tres anys, d’acord amb el compromís manifestat pel mateix ministre Rossell en el moment de presentar-lo, es torni a una situació de normalitat. La sintonia general a la cambra –des de les files demòcrates i socialdemòcrates es va arribar a parlar d’idil·li judicial– va tenir com a única veu discordant terceravia, que va abstenir-se. La força liderada per Josep Pintat ha demostrat al llarg de la legislatura que on se sent més còmoda és en la indefinició i, emparant-se en qüestions de detall de la llei, ha deixat perdre l’oportunitat que es visualitzi l’ampli consens amb què s’han de tractar temes de gran rellevància per l’estat. El pla de xoc s’ha treballat des del Govern, consultant tots els actors implicats, i al Consell. S’han transaccionat molts aspectes i s’han debatut obertament molts plantejaments, fins al punt que, com va confessar el mateix ministre, en algun aspecte concret –els requisits dels membres del Consell Superior de la Justícia– ha estat més a prop del PS que dels seus companys de files. Més enllà dels canvis legislatius, l’Estat ha fet un esforç econòmic notable en uns moments complicats per reforçar el poder judicial amb la incorporació de 25 nous professionals i millores salarials, unes mesures pressupostàries que traslladen a la judicatura la responsabilitat de posar fi a l’acumulació de causes. La llei preveu mecanismes estadístics per avaluar l’activitat de batlles i magistrats i els procediments d’inspecció i aclareix el règim d’incompatibilitats, fent-lo extensiu als membres del Consell Superior de la Justícia, disposicions que representen una millora legislativa.