Editorial
L'estrena de l'arbitratge
El Tribunal d’Arbitratge va constituir-se a final del 2021 i, un any després, encara està pendent de rebre el primer cas. El seu president confia que sigui l’any vinent, però adverteix que són centres que triguen 5 anys a consolidar-se.
El president del Tribunal d’Arbitratge d’Andorra (TAPA), Pierre Raoul-Duval, assegura que el fet que un any després de la seva creació el Tribunal d’Arbitratge encara no hagi rebut cap litigi no és quelcom estrany, que l’experiència d’organismes d’aquesta mena és que hagi de transcórrer un període de cinc anys per tenir “un flux regular de casos”. El màxim responsable del TAPA és un expert en la matèria, amb una dilatada experiència en aquest àmbit i que sosté que l’èxit de la fórmula està assegurat perquè contribueix al “desenvolupament harmoniós dels negocis”. La qüestió és convèncer les empreses. La Cambra està duent a terme aquesta feina, explicar al teixit empresarial aquesta opció, més ràpida i econòmica que la judicial. És per això que la previsió dels implicats en el Tribunal d’Arbitratge és que l’any vinent ja hi puguin arribar els primers casos. Mètodes alternatius com el mateix arbitratge i la mediació són una via que hauria de guanyar força pels avantatges que representen. Cal confiar-hi, però, i tenir una mentalitat oberta a noves opcions que estalviïn el temps i els recursos que requereix acudir a la justícia ordinària. Una altra qüestió és l’objectiu de fer del TAPA un referent internacional. La dificultat rau a haver de competir amb altres destinacions amb experiència sent un nouvingut. Sempre que s’ha plantejat aquesta qüestió s’addueix a la trajectòria del Principat com a país neutral. Però possiblement és insuficient com a carta de presentació davant un entorn amb una trajectòria àmplia. En tot cas, Pierre Raoul-Duval afirma que poden transcórrer cinc anys fins que no arribin els primers litigis internacionals. És, segons es desprèn de les paraules del president, una iniciativa de llarg recorregut que donarà fruits en el mitjà termini. Però més enllà de voler esdevenir un pol d’atracció de conflictes que succeeixin fora de les fronteres, Andorra hauria d’aprofitar a nivell intern aquests nous mecanismes. També hi sortirien guanyant la Batllia i la saturació que pateix.