Editorial
Comuns rics, Govern pobre
La pandèmia ha dissipat tots els dubtes sobre l’infrafinançament del Govern respecte dels comuns. Mentre les corporacions han tingut superàvit el 2020 i el 2021, l’administració central ha hagut de portar el pes amb dèficits milionaris
L’agenda pública incorpora periòdicament el debat sobre model fiscal i finançament local. Acostuma a ser el Govern, l’administració damnificada pel repartiment d’ingressos desigual, qui l’hi situa, però més enllà de les declaracions caldrà que en algun moment passi a l’acció. Al ciutadà del carrer, molt allunyat de la macroeconomia, algunes xifres poden ajudar-lo a fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia. Les liquidacions dels exercicis 2020 i 2021, marcats pels estralls de la pandèmia, il·lustren a la perfecció el problema. El Govern, que va haver d’assumir l’impacte sanitari, econòmic i social de la crisi, va tancar aquests exercicis amb uns dèficits de caixa de 104,6 milions i 77,8 milions d’euros, respectivament. Els comuns, en canvi, van acabar globalment amb números verds i no pas baixos: 39,9 milions ara fa dos anys i 15,3 milions l’any passat. No tan sols els va anar millor que mai amb la crisi, sinó que a més algunes de les corporacions van actuar amb gasiveria i tacticisme a l’hora de dotar el fons de solidaritat per ajudar el Govern a fer front a la despesa extraordinària. El sobrefinançament va permetre als comuns afrontar anys enrere grans projectes turístics com les estacions de Pal, Arcalís o el centre termolúdic Caldea. El pes dels comuns a les empreses resultants s’ha anat diluint passant el control als privats i en el cas que no ha estat possible –Naturland– ha acabat convertint-se en una llosa. La reforma de les lleis de transferències i de delimitació de competències del 2017 va permetre pal·liar lleugerament la inequitat del sistema però el greuge entre Govern i comuns –fruit d’una ràtio desigual entre ingressos i competències assumides– continua persistint. Ja llavors va quedar palesa la dificultat d’anar més enllà en la reforma atès el pes específic que el sistema polític atorga a les parròquies i la resistència dels comuns, al marge dels colors polítics. No cal esperar gran cosa més de la legislatura que s’esgota; deixem per als programes electorals les propostes específiques sobre el model institucional.