Editorial
Sous polítics
La cançó de l’enfadós del salari dels càrrecs públics torna a sonar. No es parla gens de les incompatibilitats, de la dedicació o de la preparació i massa d’una graella per sota del nostre entorn que desincentiva l’accés dels millors perfils
El debat sobre els salaris dels càrrecs públics emergeix en cada crisi econòmica amb un nivell de demagògia directament proporcional a la proximitat de les eleccions. En els moments de dificultats, les remuneracions que perceben el cap de Govern, la síndica, els ministres, els secretaris d’Estat, els presidents de grup, els consellers i els cònsols poden semblar desproporcionats a bona part de la ciutadania. Sorgeixen llavors les veus, especialment entre les forces amb poques o nul·les opcions de governar, que no tan sols aposten per no repercutir-los la inflació, sinó que reclamen directament la reducció dels sous que, paradoxalment, no han parat de baixar des del 2009. Com a exemple només citar que Xavier Espot, que no arriba als 7.000 euros mensuals, se situa lluny dels més de 7.500 euros que percebia Albert Pintat fa tres legislatures. Els més populistes, obviant les matemàtiques, assenyalen fins i tot els emoluments dels polítics com el causant de la precarietat de les finances públiques. La mateixa majoria ha posat a disposició dels piròmans la llenya per a un nou incendi, a les portes de la manifestació d’avui, preveient, primer, un increment salarial del 7% per als càrrecs polítics, idèntic al de la funció pública, per després, en una decisió que ells mateixos qualifiquen d’exemplaritzant, fer-se enrere. Aquest interès permanent dels polítics per autodevaluar-se i desacreditar-se buscant l’aplaudiment fàcil és, com s’ha demostrat, contraproduent. El salt a l’activitat pública no es pot realitzar per motius espuris, però si la bretxa amb els salaris dels càrrecs de responsabilitat del sector privat s’eixampla cada cop serà més complicat nodrir-se de persones tècnicament qualificades i amb experiència. Una graella de sous baixos potencia una classe política majoritàriament constituïda per rendistes o professionals de curta carrera i escassa projecció. No és un salari més baix el que hem de demanar-los, sinó una qualificació d’acord amb les responsabilitats, dedicació, vocació de servei públic i resultats.