Editorial
Conclusions de la manifestació
Les manifestacions s’han anat normalitzant però encara no són percebudes com una via per vehicular demandes. La marxa de dijous posa en relleu l’escassa representativitat i capacitat de mobilització de les associacions de treballadors
L’escassa capacitat de mobilització sindical es va evidenciar en la manifestació convocada el dia de la Puríssima pels principals carrers del nucli urbà. Poc més de tres-centes persones es van sumar a una marxa contra la política salarial del Govern a la qual es van adherir el PS i SDP i que va rebre el suport implícit de Concòrdia. El poc pes de les associacions de defensa dels treballadors i dels partits d’esquerra que, ni en una situació de carestia de l’habitatge i inflació desbocada, no van aconseguir treure al carrer un volum significatiu de ciutadans qüestiona l’equilibri de forces en el marc del Consell Econòmic i Social i legitima la decisió del Govern d’imposar un increment gradual en els salaris de fins a 4.000 euros. L’escassa capacitat de pressió d’uns sindicats impulsats majoritàriament per treballadors de la funció pública i amb la poca credibilitat que els atorga no poder fer ús d’armes com la vaga, converteix en molt desequilibrat el diàleg social i obliga l’Estat a un intervencionisme inèdit fixant per llei pujades salarials més enllà del salari mínim. La crisi actual està afectant desproporcionadament les classes més baixes i és aquí on cal posar el màxim de recursos per garantir el manteniment del poder adquisitiu. La manifestació d’ahir ha suposat un respir per al Govern que, no obstant això, es faria un trist favor si caigués en l’autocomplaença o en la temptació de plantejar-ho com una victòria. Els sindicats i els partits polítics que van secundar-la en surten qüestionats però el silenci no s’ha d’interpretar com un suport a les polítiques de l’executiu, quan la població contempla amb neguit i angoixa l’evolució dels lloguers i des del sector privat se segueix amb recel el tractament diferencial de la funció pública. I, finalment, fora del que pugui semblar a primer cop d’ull, tampoc reforça l’empresariat perquè disposar de sindicats, comitès d’empresa i delegats laborals qualificats permet fer avenços i reforça l’estabilitat tant dins de les pròpies organitzacions com en l’àmbit sectorial o global.